Quina mala/bona estona he passat avui, amb en Martí i en Pitu, en Martí en bicicleta i nosaltres caminant, res extraordinari que explicar, ni que sorprengui. Que a les pujades en Pitu i jo ens miréssim com dos porcs a punt d'entrar a la camara de gas, no es res sorprenent ni extraordinari, es lògic sabent que havíem estat fent abans de caminar, bàsicament, no et pots fotre un litre de garnatge menjant grana i fumant i començar a caminar, i menys si fa mil anys que no camines. Peró be, aixo no importa, el que si m'importa es que he tornat a sentir que soc i com li giro la cara a el que realment soc, un puto animal de bosc, camins, marges i aire que mai va de visita al bosc, ni als camins ni als marges, que venera el mar però que no disfruta de la seva visió sovint, tot i poder fer-ho, que s'ofega com un gos tuberculós i no deixa de fumar, ja no del tot, ni una cigarreta menys al dia.
Crec que les persones som dos, nosaltres i el cos físic que habitem, que per circumstancies que desconec el nostre Jo invisible?, estrany?, gasos? - em refereixo al que realment pensa i decideix- s'encarrega de identificar com el Jo, es a dir, necessita posar un Jo físic a un Jo invisible, inexistent i condemnat a dependre d'aquest cos, de fet se que m'explico com el cul, però ben poc m'importa perquè tinc claríssim el que intento explicar i no puc fer-ho amb mitjana claredat.
De fet per posar 25 fotografies que no tenen gaire res d'especial el rollo que estic fotent, però be, avui es aixi, demà no puc saber-ho encara. M'agrada la gent que parla sense dir res perquè crec que hi ha poques coses per dir mes interessants que no dir res, però quan ho faig jo de vegades trobo a faltar aquell enteniment que mai he tingut per poder beure-me'l.
CLICKA SOBRE L'IMATGE
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada