Avui m'ha dit en Jordi (En record de l'Eugènia)

Breu i ràpid que es tard,

Començant a fer camí pel Delta i els Ports

Com bé diu el títol d'aquesta entrada, començant a fer camí. El cas és que he estat quatre dies per la zona i he fet alguna foto, la veritat és que no gaires, però si algunes.

Per què començant? senzill, la meva vida ha canviat des de fa tres mesos i aquest ha estat el punt de partida d'una nova vida. Ens hem separat, i ara, suposo que anirem començant primer a relaxar-nos, i segon a trobar-nos amb nosaltres mateixos. Desprès de vint-i-quatre anys i mig de conviure, bé, menys quatre dies, jo crec que ara ens sorprendrà una mica tot allò que anem trobant pel camí que teníem dins i no sabíem que existia. Així ha estat aquest primer pas del meu nou camí, he vist coses d'algú que crec que un dia vaig ser i que no recordo si va existir. Si va existir realment, espero recuperar-lo.

La veritat és que he caminat bastant, però el que si he fet son mols de kilòmetres en cotxe, moltíssims. He estat a Mont-Roig del Camp, en un apartament, de fet a sopar i dormir, i tant el Delta com el parc natural dels Ports em quedaven prou lluny com per, entre una cosa i altra, fer uns dos cents cinquanta kilòmetres cada dia.

També m'ha servit per saber que a tot arreu els Mercadonas son igual, mateixos productes, mateixa disposició, mateix tipus de personal, mateixa clientela, etc..., mercamateix, però bé, així ha de ser. Com les casernes dels Mossos, sabeu que totes son igual?, jo no ho sé, només m'ho imagino, si ho sabeu del cert, digueu-m'ho us ho agrairé amb un gràcies  silenciós.

He pogut pensar en gent que ja no hi és, i en gent que encara hi és, en què dirien o pensarien, sobretot un parell que ja no hi son i que realment han sigut un exemple per mi, i he arribat a la conclusió que m'és igual, perquè no pots començar un nou camí posante pals a la roda tu mateix, no?. Doncs aquests llocs m'han donat la calma suficient per no haver d'estar tot el dia pensant en què pensarà ningú,  senzillament m'he tret pressió a mi mateix per poder intentar ser el que m'agradaria ser.

Com feia molt que no escrivia, i tampoc no en tinc gaires ganes, ni vull escriure coses que realment a ningú interessen, que cadascú ja té les seves pròpies cabòries, us deixo unes quantes de les fotos que he anat fent, això si, esperant dins d'aquest nou camí no deixar enrere coses que m'agraden i els darrers mesos he deixat molt de costat, com aquest bloc, la fotografia, el meu llibre, el maniquí, i altres coses que tinc en ment.

CLICKA SOBRE L'IMATGE

Coses de la Paula

Avui us deixo una cosa, si és que es pot dir cosa, que no ho sé, que esta fent la Paula. La Paula és una noia que com totes les noies, és una noia, això potser resulta massa obvi, però cal remarcar-ho, almenys jo vull remarcar-ho i ho tornaré a fer. La Paula, com totes les noies, és una noia.

La número cent

Michael Maldonado

         Fa molt de temps que penso, que aquesta que escric ara, és l'entrada número cent del bloc, quina gran cosa, eh. Bé, ja fa tant de temps que hi penso, que he deixat de pensar en escriure-hi, al bloc, l'entrada em refereixo, si home, la cent. Potser, de fet segur, he pensat que això era una efemèride digna de remarcar, que siguent la número cent no podia escriure una més de les meves tonteries, anades d'olla, idiotades, tristeses o alegries.     

         
         Havia de ser especial, tant especial que no sé que escriure, i com em trobo una mica segrestat per la meva obsesió pel cent, passo de celebracions i intentaré ser una mica jo. Encara que sembli mentida, jo a vegades no soc jo, soc un altre que no és jo, sino un que passava per allà i s'hi va quedar a viure. No sé si mai us ha passat, es una cosa estranya. 
         
       Buscaré alguna foto per la xarxa, il.lustracions, coses, i intentaré deixar-vos veure alguna de les coses que m'agraden.

Tokyo, New York, Dubai

La Tardor

Blau intens, presagiant un fred que no arriba, que s'ha dormit Pirineus enllà.

Verd que minva, entristint  les esmes de la gent que, sense adonar-se'n tan sols, perden l'energia que els hi ha donat el sol.

Vermells impossibles als paisatges de la Garrotxa.

Fulles que, com àngels morts, cauen sense vida planejant nervioses.

Grocs lluents, pintant les fagedes de les valls.

Frescor a l'aire, calor a la llar.

La terra ha girat, els arbres ho saben, es despullen i es deixen estimar per la tardor, lluny de crisis, lluny d'interessos, lluny de nosaltres, la tardor ja ha arribat. I amb ella la sensualitat dels colors que moren, de les branques que gemeguen, dels animals que dormen, que s'amaguen, que es protegeixen.

Lluny de nosaltres, lluny de la nostra societat, la Tardor ja ha arribat.

Bon viatge Lou

Diada Castellera de Sant Narcís

Ahir va ser dia de castells a Girona, amb motiu del que tots ja deveu saber, son les Fires de Sant Narcís, sé

que ho sabíeu tots, però potser, només potser, aquesta setmana em llegirà un noi que és australià però viu a Tanger. Jo no us puc dir el que l'ha portat allà, tant lluny dels cangurs, i no és per discreció que no us ho dic, és que no ho sé, de fet ni el conec, ni tan sols sé si existeix, però que jo no ho sàpiga no vol dir que no pugui llegir-me, per tant benvingut a la meva terra amic australià.

Com deia ahir va ser Diada Castellera a Girona. El meu germà, si aquell que de vegades faig sortir per aquí, és integrant dels Marrecs de Salt, concretament de MarrecsTV, que els Marrecs tenen TV pròpia, i com de germà només en té un, i una germana que se m'emprenya si no ho dic, em va aconseguir una acreditació per poder pujar a l'ajuntament a fer fotos. Això em va sorprendre una mica, que deixessin campar lliurement a un paio com jo per allà dins, no deixa de ser força curiós. Vagi per davant que jo de castells no hi entenc gens, per tant, si algú del mon casteller llegeix qualsevol cosa que no és correcte, oportuna, o està fora de lloc, demano disculpes per endavant. També dir que la meva intenció no és cap més que escriure una estona i posar les fotos que vaig fer, qualsevol cosa que veieu amb un comentari a l'entrada m'arribarà.  Dit això, s'han acabat les mariconades i anem per feina que es fa tard i haig d'anar a fer el dinar, avui faré macarrons o lassanya, encara no ho se.

2on. Rallie de la Terrissa, Llambilles-Quart

Ahir es va celebrar el segon rallie de la terrissa, entre Quart i Llambilles, o entre Llambilles i Quart, això no té importància. Potser que us agradin les curses de cotxes, en general, a mi m'agraden, els rallies en particular, l'olor a gasolina cremada, el rugir dels motors, si us agraden les noies dels paraigües, no cal que veniu,  no en fem servir d'això aquí, per decorar ja en som uns quants que ho fem, no sé el perquè exacte, però us asseguro que decorem. Cadascú tira cap una part de la muntanya, a veure la passada, uns més amunt, d'altres més avall, pujem amb cotxe, furgoneta, moto, a peu, però quan acaba la passada no hi ha pèrdua, ens tornem a trobar tots a can GiGi, podríem dir que és el nostre parc d'assistència. I clar, allà  matem la sed. Jo no sé, i això és ben cert, com ens pot agradar tant la cervesa. Si fins i tot al gos de l'Alex li agrada.

Tinc fam de tu

Bones totes, i a vosaltres, no m'agraden el tius, així queda tot dit, per qui vulgui entendre-ho.
Avui he estat quatre hores de rellotge netejant llibres, son uns tres-cents, potser una vintena menys, però pel cas és el mateix. Aquesta quadra des de on escric ha estat pintada, netejada, polida i enllustrada. Ës per això que aquest matí quan anava a col.locar els llibres de nou a les lleixes he pensat, "Joan, pel dret o ben fet?", i tot i tenir intencions de tirar pel dret, no m'ho he permès i m'he amonestat a mi mateix per ser tan porc pel fet de plantejar-me-ho tan sols.
El cas és que he escoltat molta múscia mentre ho feia, Gossos, Glaucs, Ja t'ho diré, Lax,n,Busto...i aquí és on anava, TINC FAM DE TU. Que la trobo tan i tan tendre que no en diré res més, intentaré fer-la trossets.

Stupid News

REI

Estem de sort, si no us heu assabentat us ho diré jo ara, han operat en Juancar, si, el Borbó, i ha  sortit de collons l'operació, mireu si ha sortit bé, que va sortir l'hereu dient: "Ha salido todo muy bien, esta bien, y tiene muchas  ganas de ponerse a trabajar ya", la mare que'l va parir, ara té ganes de treballar?.

La ruta del Carrilet

Bones, avui us explicaré una mica el que va succeir ahir, no diré tot allò d'encara soc viu, no m'he mort, encara que sembli mentida, bla, bla , bla

Ahir tota una colla varem acomplir la promesa d'en Pitu. És una d'aquelles promeses que fan a mitges en Pitu i totes les cerveses que s'ha begut fins aquell moment, i que normalment les fa més el raonament de les cerveses que el d'en Pitu, però això és igual, no té rellevància pel que vaig a explicar. La promesa, com totes les que li he vist fer, és sempre qualsevol cosa que dita en un moment de "eufòria, tristesa, mala llet, decepció" sembla que te'n lliuraràs, però acabes llepant, i fort. Aquest cop va prometre que si el Barça remuntava el 2-0 amb el Milà aniria caminant de Llambilles a Sant Feliu de Guíxols pel carril bici, que passa per l'antiga ruta que feia aquell romàntic i atrotinat tren anomenat "El Carrillet", i que tantes i tantes persones va portar en el seu moment d'esplendor des de Girona i pobles fins a Sant Feliu de Guíxols, per acostar al mar generacions senceres de gents de diferent pelambrera i status.

Quan el dimoni no sap que fer, amb la cua mata mosques

Quan m'avorreixo, de vegades pinto

CLICKA SOBRE L'IMATGE

No sé com titular-ho, una idiotada més?

Avui que és Sant Amadeu de Silva i Meneses (beat), Sant Llorenç, Santa Filomena, Sant Francesc Drzewiecki (beat), Sant Llàtzer Tiersot (beat), de l'Àrcangel de Calatafí Piacentino (beat), Sant José Javier Gorosterratzu (beat) i Sant José Calvo Lozano (també beat), avui que és un dia amb una santedat i betaificitat, o com collons es digui, avui, no parlaré de sants. No se de què parlaré, però de sants NO, tot i que potser acabi fent-ho, perquè sé sempre com començo, amb les ganes i la voluntat que ho faig, però mai sé com degenerarà el meu cervell quan prem el control del meu cos, digues-li dits, digues-li voluntat, digues-li com et surti dels collons,. En definitiva, que sé com començo, però mai, o quasi mai, com acabaré, i això no és culpa meva, us ho prometo, és culpa de jo.

Potser si que...se m'en va una mica l'olla

Bona nit, son les 16:42 horari Gironí, i aquí m'obligo a estar per collons i per ganes. Ahir al vespre, mes aviat a la nit, vaig començar a escriure, però en un acte il.luminat per algun astre em va donar per rellegir-ho un parell de cops, i ho vaig esborrar tot, ni tan sols vaig fer cas d'aquell petit dimoni que em deia "no ho esborris, deixa-ho i, demà ho llegeixes, ja veuràs com potser no és tan bèstia", però realment una cosa és semblar i esta mig , o del tot, tarat, i l'altre ser un animal sense sentiments, ahir al vespre si m'hagués mossegat la llengua m'hagués enverinat, i cap de vosaltres haguéssiu corregut a fer-me el boca a boca o el boca al que sigui. Amb això no vull dir que tingués raó del que vaig escriure, ni molt menys, segurament només en tenia un quaranta per cent, que ja es una quota més que acceptable per publicar-ho. Tot això era més que suficient, però tot allò que em queda de persona, que no és gaire, em va impedir fer-ho, i ho agraeixo. Aquella maleïda veu, divina i estimada, que em diu a vegades el que és passar-se del límit autoimposat. Ja no ara que començo a tirar cap a vell decrèpit i boig, mai l'he escoltat, però sempre ha imposat el seu seny, de vegades li ha costat i s'ha emprenyat molt amb mi, amb raó, ho reconec, però sempre he arribat a mig pas de l'abisme i mai he arribat a fer l'últim pas, em sembla que li agraeixo, però tampoc n'estic segur, potser l'abisme tampoc és tan dolent, la gent té por a morir, diuen, però crec que només es té por al patiment per morir.

Val, si has arribat a llegir fins aquí, gràcies i enhorabona, tu també estàs mig tarat/da, ara ens deixarem de paranoies certes, però paranoiques i parlarem d'altres coses.

Ja hi ha enllaços

Al menú, a l'apartat LINKS ja n'hi ha algún, com sempre si en sabeu algún d'interessant, o teniu pagines o blocs, digueu-m'ho i us els posaré

Ja hi ha llibres

Desprès d'unes quantes hores de feina, que no m'agraireu, ja està disponible en el menú l'apartat de llibres. Fa temps que hauria d'estar fet, ja ho sé, però val mes tard que mai. Estic plantejant-me en l'apartat "contacta" que avui per avui no entrarà en funcionament, posar un FÒRUM, perquè si realment algú ho vol podeu parlar i deixar-vos comentaris entre vosaltres, ja que jo en principi no soc una persona de xarxes, m'agrada més parlar sol. Si algú vol això, o qualsevol altra cosa, que no siguin calés, podeu deixar els vostres comentaris en aquesta entrada i us contestaré. També accepto critiques constructives i destructives, tant a unes, com a altres, procuraré respondre amb el màxim afecte o mala llet que disposi en aquell moment.

Coses

               Bé, vagi per davant un "Hola, com va tot?", val, me n'alegro, jo també vaig fent com puc. Avui hem estat a Pals hi he fet unes fotos, força dolentes per cert, però com les he fet les penjaré que fa molt de temps que no en poso cap. També en posaré alguna de saltejada que he anat fent i no he posat, també força xungues. Però últimament no tinc el cap per gaires fotos, tinc altres feines per pensar i fer, i la poca concentració que m'acompanya no està per la càmera.

La Rambla, Quimi Portet

He parlat d'en Quimi Portet i no he penjat res d'ell, ho trobo una falta de respecte i de autèntica pocavergonya per part meva, us deixo un vídeo i ja posaré algo mes, suposo.

Me busco, Marc Parrot

Me busco, Marc Parrot

Ahora he cambiado y no sé quien soy.
Ya no me conozco y no sé adonde voy.
No sé lo que quiero ni sé como soy.
Me busco todo el día pero no sé dónde estoy.

Intento dormir pero sigo despierto.
Salgo a divertirme y me muero de sueño.
Tomo medicinas
Me ducho con agua fría,
Me ato con cadenas,
Me cuento mis penas.

Busco en la calma, busco en la guerra.
Busco en la luna, busco en la tierra.
Escucho como suena el mar en una caracola,
Apunto mi cabeza con una pistola.

Harto de dar vueltas voy a un hospital
Les cuento mis problemas y me miran mal.
Me dicen: “tal vez un psiquiatra puede hacer algo por ti.”
Pero yo ya sé que nunca volveré a ser como fui

Busco en la calma, busco en la guerra.
Busco en la luna, busco en la tierra.
Escucho como suena el mar en una caracola,
Apunto mi cabeza con una pistola.

Ahora he cambiado y no sé quien soy.
Ya no me conozco y no sé adonde voy.
No se lo que quiero ni se como soy
Cuanto mas me busco me doy cuenta de que mas lejos estoy

Busco en la calma, busco en la guerra.
Busco en la luna, busco en la tierra.
Escucho como suena el mar en una caracola,
Apunto mi cabeza con una pistola.

Quiero ser silvestre, Marc Parrot

Continuo en vida, encara que això a dia d'avui és picar molt alt, millor, continuo viu. Com que ni tinc ganes, ni vull, d'escriure gaire us deixo, si és que encara queda algú de tots aquells que la meva absurda estupidesa i constància, va fer que un llunyà dia us interesséssiu per aquest estrany, preciós per mi, patètic per altres, i estúpid, per molts d'altres, bloc. Si us interessa saber-ho, encara respiro, poc i malament, però encara ho faig. Us deixo un vídeo d'en Marc Parrot, un paio per mi brutal, amb unes lletres tan reals que fins i tot semblen mentida de tan reals. Us he recordat, perquè avui vaig a Llambilles que en son les festes, i en Pitu hi porta la disco mòbil, una mica de festa anirà bé per tot plegat, suposo, però us deia que deixo el vídeo, perquè aquí a Quart avui fan l'Emergent, quina putada. Ja sabeu, i si no ho sabeu foteu-vos, que és un "festival" al qual m'agrada molt anar, ja he deixat altres anys fotos i descobriments musicals, avui no hi aniré, però si la setmana que ve, a Fornells de la Selva hi toca en Quimi Portet el dia 12, i a Madremanya en Marc Parrot el dia 13, espero poder ser present als dos, perquè independentment dels que us parlo, hi va molta mes gent que ni conec ni coneixeu, clows, ballarins, mags, poetes, etc..., i val molt la pena, en tot cas us deixo el link, o enllaç si us ho estimeu mes. http://www.festivalemergent.cat/agenda13.html

Déu, Rei, Ous

               Avui he pensat, de fet no he pensat res de tot això, però, avui he pensat: 

Los rockeros van al infierno, Baron Rojo

MI ROLLO ES EL ROCK

Bé, despres de Los Suaves, no he pogut deixar de posar el que per mi va ser, i es, un himne. Baron Rojo. Aquest tema juntament amb amb Highway to Hell, van marcar les meves venes rockeres, ja fa uns quants anys, per mi el veritable himne del rock'n'roll. Encara avui m'emociono i identifico amb la lletra. Estic condemnat a l'infern, vols venir? (PER CERT, APLAUSO, PROGRAMA MITIC DEL POST-FRANQUISME, AMB JOSE LUIS FRADEJAS, MIREU COM PRESENTA LA CANÇÓ I EL PERSONAL QUE S'HI MOU)

Donde vas triste de ti, Dolores se llamaba Lola, Los suaves...

Encara que sembli que estigui mort, estic viu, o m'ho sembla. Los Suaves, universals pel Rock'n'Roll, no tot es anglosaxó, LARGA VIDA A LOS SUAVES

Per Cotlliure, Collioure, o com pebrots es digui

Bé, us he dit que havia de fer una altra entrada, i tot i que em costa parlar seriosament amb les coses serioses s'ha de ser serio i aquí estic, a la vostra disposició. Hi ha alguna pregunta que hem vulgueu fer?. Tic tac tic tac, m'ho temia, sou vergonyosos i no us atreviu. Val intentaré ser conferenciant, tertulià o el que pugui que segurament serà el que acabaré sent.

Enduret de Quart

Si, soc jo i estic viu, quina sort tinc, eh?, si jo també ho penso, com no. No penseu que vingui per quedar-me-hi gaire estona, només per fer una parell de curtes entradetes i deixar-vos unes fotografies que vaig fer la setmana passada o potser l'altre a l'enduret que van organitzar a Quart els de la escuderia Peuabaix, amb en Joan de las Heras al capdavant i molta mes gent al darrera. Com tinc de fer una altra entrada potser us expliqui més a la següent.

CLICKA SOBRE L'IMATGE

Des de aquesta trinxera...

Des de aquesta trinxera arressarada de foc i bales, t'escric Maria meva per dir-te tot allò que tantes vegades diria, Maria, Maria del meu cor, que sol i trist em sento en aquesta guerra, on no em fan por ni bales ni mort, ni fam ni bogeria, Maria, Maria quina soledat es la buidor del meu cor. Veig companys que empesos per les forces que ens comanden corren a pit descobert cap a les bales que els han de aturar, escupin la seva desesperació per deixar orfes els fills que ningú sabrà explicar perquè sent innocents un dia van perdre-ho tot, casa, escola, pares, vida, ningú els hi podrà dir perquè de cop i volta un dia la vida es va girar i els va deixar de costat, perquè un dia van ser diferents i van començar a morir en vida. Perquè Maria, aquesta guerra està matant en vida els nostres fills, aniquilant la seva tendra innocència, devorant la seva infantesa, veien els pares morir a les trinxeres convertits en preses de caçadors de poder. Nens orfes d'infantesa que un dia descobriren d'un sol cop que en aquesta guerra no cal només tenir raó, ni dignitat, ni valors, ni res de tot allò que els pares van voler ensenyar, en aquesta guerra només conta el poder, la falta d'escrúpols i la tirania. Des de aquesta trinxera Maria em sento mort, viu però mort Maria.

Passejant per Sant Feliu de Guixols

Hem anat a fer un vol per Sant Feliu amb en Martí i de passada he trucat en Pepe que hi viu, si aquell que escriu www.jmortega.com que per cert tenia avui la presentació del seu darrer llibre "El secreto de las Brujas", espero que li hagi anat bé, hi hem anat a fer una birra i a dinar tots tres. En fi que he fet molt poques fotografies però ja que les he fet aquí us les deixo. Feia un dia bastant tristot i apagadot que diria en Molina ademes crec que han descarregat trenta o quaranta autobusos de l'IMSERSO i era complicat fer fotos "netes".

CLICKA SOBRE L'IMATGE

Volia trobar-me però no hi era

Com el cel tot ho veu i la terra tot ho sent, jo procuro volar a ras de terra. No es cap cosa literal i si mes metafòrica, la metàfora està en que si tu fossis el cel, tal i com ets, tot ho veuries, no cal dir que si fossis la terra sentiries el pes de tantes passes que caminen per passejar-se per la teva pell. Per tant el cel tot ho veu i la terra tot ho sent, i jo, volo a ras de terra.

Dit això, que he dit perquè no se que dir com tantes altres vegades, us diré que avui ha caigut del cel que tot ho veu, a la terra que tot ho sent, una tromba d'aigua brutal, bestial, espectacular, feia temps que no veia una demostració de poder tant fort per part de la pluja. Sense vent, sense fred, sola, caient vertical sense cap mes força que la pròpia, gotes enormes, fins i tot jo que m'agrada mullar-me quan plou he pensat, "Collons, com plou", típica expressió catalana allà on n'hi hagi, i si, collons com plovia.

Continuo viu, que ja es dir

Com suposo que qui llegeixi això regularment s'haurà donat conte no estic gaire actiu últimament, entre feina, una història d'eleccions futbolístiques, i altres coses sembla que se m'hagi secat el cervell, tant m'ho sembla que si em concentro soc capaç de sentir el creck creck de les fibres i neurones al clivellar-se, no patiu per mi, no fa mal.
En fi, us deixo aquí unes fotos fetes ja fa molts de dies a Lloret, i al riu de darrera casa. Dit això, espero poder tornar a ser l'absurd personatge que escriu les seves paranoies en breu.

CLICKA SOBRE L'IMATGE

Chiclana, Los Delinqüentes

Como pescado y no me pinchan las espinas,
abro las latas con las uñas de los pies,
soy como un gato que planea en paracaidas,
bebo en un cubo y no me mancho de cafe eh eh eh.

Tuberias de carton,gabardinas de papel
por la calle voy descalzo y sin na que hacer
porque no tenemos na en esta pobre ciudad
voy corriendo cuesta arriba y sin molestar

Y yo me voy con mi guitarra pa Chiclana
cuando el cemento ya me come por los pies
busco animales con chaqueta y alpargatas
y estoy seguro de que alli lo encontrare eh eh eh

vagan por los callejones cantandole a los ratones
son los amigos que siempre yo quise tener
repartiendo el bakalao no tenemos ni cuchara
me baño,en la playa toas las mañanas


Y yo me voy con mi guitarra pa Chiclana
cuando el cemento ya me come por los pies
busco animales con chaqueta y alpargatas
y estoy seguro de que alli lo encontrare eh eh eh

Y es que en chiclana siempre se descansa los lunes
las paredes son de aire nuestro techo son las nubes
musicos de primera sacaos de la nevera
te hacemos la mezcla si tu nos pones las piedras

Avui em preguntava...

...que em molesta?, qui et molesta Joan?, quina presència t'estorba?, de fet no sabia contestar-me, al final quan ja em marejava dins d'un bucle buscant culpables a la meva incertesa ho he descobert, he trobat l'angle ocult. Ningú em sobra ni em molesta, ningú m'estorba, ningú està de més, es mes senzill del que sembla.

La meva terra es el mar, Lax'n'Busto

Amb l'edat que tinc crec que ja he passat l'adolescència, o si més no estic a punt d'acabar-la. Es un tema que interpretaven i van crear Lax'n'Busto, els originals, es a dir, amb en Pemi. Reconec que fins que no va plegar en Pemi no me'ls vaig escoltar seriosament, no es el tema en si el que porta aquest clip aquí, que m'agrada, es la lletra, crec que treta del seu context musical es extremadament densa i definitòria. Malgrat el meu fastigós sedentarisme i absoluta falta de voluntat per tot allò que m'agradaria fer, m'hi veig dibuixat d'aquella forma que només pots veure quan passa una onada rera l'altra i, amb el seu fugir valent i vigilant, deixa damunt la torrada sorra dibuixos i contrastos que et fan entendre millor a on et sents arrelat. Us deixo una bon tema de Lax'n'Busto, i també una lletra que te moltes coses que tenen a veure amb mi, o potser no, no m'hi feu pensar que vaig a despertar les neurones. Fa molts de dies que no les faig llegir i quan m'hi vull posar no aguanten gaire, avui son elles contra mi, us asseguro que guanyaré.

Actualitat

Ara canvien l'enviat de Deu a la terra. Quines coses te el sistema, veritat?, un nou corresponsal del cel, som afortunats, Deu no ens abandona mai, sempre pendent dels seus xaiets.

No se quina lumbrera d'aquestes diu que haurien de venir els socialistes espanyols a colonitzar Catalunya perquè els socialistes catalans son uns independentistes, un "rojos" separatistes i que l'unitat d'Espanya depèn del PSOE, seria una cosa aixi com "Si el PSOE no lo remedia se rompera la unidad de Espanya, y hasta Dios sabe que España es Una, Grande y Libre". Bé, de paraules textuals n'hi ha poques aquí escrites crec, però l'idea es aquesta, es tan i tan trist que no val la pena ni parlar-ne tot i fer-ho. Això si, espero que si algú ens colonitza l'hi facin una estàtua al costat de la d'en Colom

He llegit unes declaracions d'en Mitt Romney a La Vanguardia. Realment m'impressiona la diferència cultural, potser n'hi veig més que amb els xinesos i tot. Diu que ara es dedicarà a fer el que fan tos els avis, fer esport amb els nets i tirar-li pilotes als gossos perquè les vagin a buscar. Heu vist algun avi fent Footing amb els nets?, potser heu vist un partidet de futbol entre avis i nets?, que pensaríeu si veieu un avi tirant-li una pilota a un gos "Corre Tobi, ves a buscar-la", que pensaríeu, eh?. Se que no sou capaços de contestar-vos sincerament, ho faré per vosaltres, covards "Aquest ja li tira cap allà darrera els arbres per aviam si s'hi caga i no la ha de recollir, que ja el tinc calat en aquest", això pensarie-ho, no us culpo, jo pensaria el mateix. En fi, que m'ha fet gràcia això d'aquest paio

També diuen la gent que hi entén, es a dir tothom, que substitueixen la Fiscal de Catalunya, perquè ha dit unes coses que no agraden, però bé, no vull aprofundir gaire perquè tot em porta a la mateixa ràbia.

De l'Urdangarin, Infantes, Secretaris, Socis, Reis i Princeses no parlaré tampoc, que d'això en parlen fins i tot a les perruqueries del Casal de Jubilats, mai la gent havia entès tant de monarquies, lleis, política i economia com ara, i això, vulguis o no, es una cosa que ens fa més cultes a tots plegats, de seguir així, d'aquí a pocs anys des de els països nòrdics miraran cap al sud per copiar el model educacioanl que tants de beneficis ens està generant. Finlàndia pot arribar a ser la tercera joventut de la Belen Esteban, i si no, doneu-li temps al temps, que això que passa avui tampoc haguessi-ho pogut imaginar

i bé, fins aquí les noticies d'avui, bona nit i tapat

Mes tonteries

En arribar al tercer capítol no sabia on posar aquell cony d'home. No l'havia volgut matar, però ja no el suportava. Brut, pudent, greixós i sense cap mena de voluntat d'ajudar-me a acabar be aquella primera gran obra mestra, la meva primera gran obra, la que m'havia de treure del silenci, la que em faria un personatge admirat, i ell, aquell mal parit, cabró, amb el seu bigotet feixista, el seu cap desproveït de cabell i d'intel·ligència, la panxa contenta i les sabates sense cap mena de lluentor, moguen-se per allà como si la història no anés amb ell. Cabró.

- Escolta Jordi, hauries de passar per maquillatge, hem retocat una mica el guió
- Ok, Dire
- Jordi, t'he dit mil vegades que no em diguis Dire
-Ostres, si, perdoni Director, ja hi vaig, gràcies
- Jordi, em dic Joan, ho recordes?
- Si senyor Joan, disculpi, ja vaig a maquillatge, perdoni. Segur que ha fet un gran final per aquesta gran obra, es vostè el millor Director que he treballat mai senyor Joan
- Aviam Jordi, si saps que no m'agrada que (agafant aire i paciència) em diguis Dire, ni senyor i molt menys que em tractis de vostè, per què continues fent-ho, pots explicar'm-ho, si us plau?
- Es que jo a vostè li tinc molt de respecte senyor Joan
- Escolta Jordi, tu no voldràs fer-me res dolent, veritat?, hmmm, per exemple, tu no estaràs buscant tornar-me boig, ni rebentar-me els circuits que controlen els nervis, tampoc voldràs que em torni violent ni voldràs que jo....tu això ho fas expressament, oi que si Jordi?
- Senyor Joan, no se de que em parla, jo només puc estar-li agraït, es el millor senyor Joan
- Mira Jordi, en tres segons que ja son dos et vull a maquillatge, FOT EL CAMP, FORA DE LA MEVA VISTA
- Si senyor Joan, fins ara Dire, no poso en dubte que es el millor, el millor Director que he treballat mai

(Cabró, ho fa expressament)

Bevent passar, Umpah Pah

Estic cagat de fred, tinc molta fred, però fa uns dies que porto Umpah Pah al cotxe, i recordo lo efímer i llunyà d'aquells dies, lo lluny en el temps i lo lluny i aprop que ho sentia, fa molts d'anys que soc la meva contradicció, m'estimo i m'odio, em se el millor però també el pitjor, ferm i convençut, insegur i fràgil, en fi, la contradicció de mi mateix, que no deixa de ser la veritat, soc jo. Deià això perquè he tingut ocasió de parlar amb l'Adrià Puntí en alguna ocasió, que crec que s'ha canviat el nom però no el recordo ni vull fer-ho, en un bar que freqüenta o freqüentava perquè fa un parell o potser tres anys que no hi vaig, que deia que les vegades que hem parlat veig una persona amb aquestes característiques però executades de forma mes radical. Us deixo un vídeo de Umaph Pah, que també era un indi de còmic abans, amb una qualitat força pèssima, però es de grans records per mi, una època que va ser molt estranya per mi. Au, a cascar-la

 Són les onze del matí, no em preguntis res, quiet

és un diumenge qualsevol, m'aixeco i vaig de tort
i a la boca i tinc mal gust, tot ho veig borrós.
El cap em va molt a poc a poc mentre no puc parar
el meu carai de cor...
M'hauré, m'hauré... de canviar el cervell.
Tot just tocat el tut començo a rondinar
d'aquell despertador, que sempre em sol posar nerviós.
I cada nou raig brillant em costa més dibuixar
l'esbós senzill d'un somrís abans
que fàcilment sortia d'aquella engruna de niu dolç.

Em fa molt mal pensar que el futur és gris
que es podrirà fent un badall.
Tu sempre dius que està ben bé a punt d'arribar.
A bona hora vindràs...
que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar
el temps corre, se'ns està socarrimant
vull aiguardent, jo ja no puc esperar.

Quartnestoltes 2013

Bones a tots i a totes, desprès de molts de dies trec el caparronet per aquí per deixar-vos unes fotos que vaig fer dissabte passat al Quartnestoltes. No les he posat abans perquè com ja sabeu que vaig a ratxes últimament ni tinc ganes d'escriure, ni d'arreglar fotos, per tant no escriure gaire ni tampoc m'he matat per arreglar-les, aquí les deixo i si us agraden bé, i si no....

CLICKA SOBRE L'IMATGE

This Is Not A Love Song

This is not a love song

Happy to have Not to have not
Big business is Very wise
I'm crossing over into Enter prize

This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song

I'm adaptable
And I like my new role
I'm getting better and better
And I have a new goal
I'm changing my ways
Where money applies
This is not a love song

This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song

I'm going over to the other side
I'm happy to have
Not to have not
Big business is
Very wise
I'm inside free
Enterprise

This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song

Not television
Behind the curtain
Out of the cupboard
You take the first train
Into the big world
Are you ready to grab the candle
That turn of vision

This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song

More lyrics: http://www.lyricsmode.com/lyrics/n/nouvelle_vague/

Black Betty, Ram Jam

Podria posar la lletra, però en aquest cas no es la lletra (minúscula, per cert) el que importa, en aquest cas es l'ànima del rock'n'roll dels 70', setantes o seventies (confesso que he necessitat un corrector per escriure seventies, escrivia seventeens o seventyns, fa mal d'ulls), el que deia, vintage, però tan vintage com soc jo quan veig la meva atemporalitat, suposo que això li passa a totes les generacions en un grau o altre, però com bé diuen, cadascú es sap lo seu.

Pa amb oli i sal, Blaumut

Fes una foto del terrat,

que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.