La ruta de la pixera

Be companys i companyes, ja que jo no tinc followers sinó que estic rodejat de follarins, pocs, aixo si, però ben avinguts, vaig a intentar explicar-vos la meva little aventura amb en Pitu, ja sabeu qui es en Pitu suposo, si home, aquell pagès que de tant en tant m'agrada fer emprenyar, jo li dic pagès amb carinyo i ell em diu que els de capital som nenasses sense cap mena de carinyo. El cas es que vaig anar fins a Alemanya amb ell en camió, si algú es capaç de llegir tot el que escriuré te una cervesa pagada a can Gi-Gi.

Vam sortir divendres i va ser dir adéu a la terra i al sol alhora, negra nit, cel completament tapat, i lluny, molt lluny, es veien uns llamps espectaculars, brutal, quan dic lluny estic parlant de uns dos cents kilòmetres, que per mi es molt lluny, no se per vosaltres però per mi si es molt lluny, imagineu-vos que seria fer dos cents kilòmetres a peu coix, o fent tombarelles, o escoltant a qualsevol d'aquest polítics fills de puta que ens volen salvar la vida, molt i molt lluny dos cent kilòmetres. Bé, el cas es que ens hi anàvem acostant, cada cop mes, i cada cop mes enlluernaven, fins el punt que algun cop em va fer mal als ulls la potència lumínica, vam anar tirant fins arribar allà on "se cuece el potaje", i allà on "se cuece el potaje" de cop i volta, van començar a caure galledes d'aigua, i al cap d'un minut carretilles de pedra, aigua i pedra en plan si no tens escafandra no surtis al carrer que et mullaràs. Realment impressionant pels ulls i les orelles, ja que el camió ressonava com les trompetes de Jericó, tres carrils, un pam d'aigua i pedra (en veure-ho alguna foto si les voleu mirar), i de cop zaasssssssss, un cotxe, del carril de la dreta fins la mitjana, trompo, rebota a la mitjana de formigó, en Pitu, si, aquell que deia abans, ja se m'ha tornat boig, crida mes, mes messssss, els cotxes a trenta, acollonits i en Pitu rient i cridant que en vol mes, definitivament a aquest xaval li falten cinc minuts de forn.    

Finalment vam parar a dormir a una àrea de l'autopista, va ser la primera i pitjor nit que vaig passar. Per que?, senzill, per burru. Jo que sempre dormo en pilotes vaig tenir la brillant idea de fotrem al llit, a partir d'ara el meu ninxo, amb mitjons i samarreta (ho defineixo com a ninxo perquè te el mateix espai), em desperto a les tres, suant, incomode i amb unes ganes de pixar que rebento, que puc fer, no vull despertar en Pitu, em treure la roba i miraré de no mourem gaire, intento treure'm la samarreta però ja us he dit, no hi ha espai i em quedo atrapat entre la samarreta, el sostre, la calor, agoviat i sento claustrofòbia, a mes a mes de suar m'estic pixant i atrapat en una puta samarreta. Com que se que vosaltres no sou tontos, sabeu que si estic aquí escrivint aixo es perquè vaig sobreviure, no recordo com, però si que va ser la meva primera excursió nocturna a buidar la bufeta i refrescar-me la cigala, us he dit que feia frescota?

Ens despertem i desprès de fer un cafè hem d'esperar una hora abans de tornar-hi, ja sabeu els protocols i horaris del mon de camió, que tu no els saps?, doncs no seré jo qui t'ho expliqui. Aprofitem per llegir una horeta, semblàvem dos intel·lectuals, cadascú amb el seu llibre, dins del camió, ei, dos intel·lectuals guapos, perquè unaltre cosa no, pero guapos ho som els dos, i molt.

Arranquem i anem fent camí, hem arribat a Lió, ells li diuen Lyon però no se ben bé perquè li han de canviar el nom, son raros aquests gabatxos, en fi hem arribat a Lió i no he fet mes de deu fotos, camps, camps i mes camps, tots iguals, sense cap encant especial mes enllà del color verd jove, jo, que sempre tinc coses estranyes al cap, penso si aquesta gent nomes menja userda, perquè de tant en quant un bon bistec no els hi aniria malament amb aquesta cara de blanca tristesa que passegen orgullosos.

Ens parem a dinar, aire de la Loyere, i tenim una roda punxada, veig en Pitu tranquil, i jo tranquil, truca a l'assistencia i ens preparem per la primera gran bestiesa engullidora d'aquests dies. Vaig preparar per endur-nos filet de porc amb bolets i salsa. No us diré quant vam menjar, però si que al tercer plat, en Pitu va haver de felicitar-me perquè estava collonut aquell pobre animal mort, i també us diré que una cullerada mes i vomito, cal que digui res mes?, som com porcs sense gaire coneixement, animals d'engreix, preparats per la matança. Vam beure aigua, ell perquè es molt mes seriós i responsable del que de vegades pot semblar si no el coneixes gaire, i jo per solidaritat. Mes tard es lamentava cagant-se en aquell de dalt que era una putada haver-se cardat aquella carn sense vi, que per cert en dúiem dues ampolles que varem comprar a La Jonquera, paradís de les putes.

Quant pugem a guardar les coses al camió, estic de sort, em trobo un paisano, recolzat a una tanca de fusta, cigarreta en mà, posat i somriure de Clint Eastwood em diu:

               - Eres español?

               - Tu eres vasco, ah no, de Burgos (ho vaig llegir al seu camió, per qui no ho sàpiga, un viatge a Burgos amb en Pitu em va traumatitzar per sempre mes)

               - Habeis pinchao

               - Yo de Girona

Mitja volta i a la merda, collons, em persegueix el fantasma d'aquella espanya intol.lerant que vaig sentir a Burgos? Visca la Terra Lliure.

Ja portem 3:23 h. parats esperant que vingui a canviar la roda, n'estic fins els collons, en Pitu s'ho agafa d'unaltre manera, diu que ja es preocuparan els de l'assistència, jo li dic que collons els que estem tirats som nosaltres, i ell, com a bon pagès em diu:"Tenim menjar, cervesa i per dormir, ja vindran", es a dir tant se l'hi enfot si em d'estar deu hores aturats aquí, hi ha menjar i cervesa, ben mirat, no es un mal punt de vista, però no es exactament el meu, ja n'estava fins els collons, encara que no era un lloc lleig, les fotos de l'interior del bosc son fetes aquí, era preciós.

Ja tornem a estar en ruta tirem fins a trobar un lloc per poder dormir, hi ha una foto que es molt curiosa, una cabina de telefon el mig d'un camp, son raros aquests gabatxos, ara farem un parell de birres i ja escriure demà. (aixo es el que vaig pensar)

7:24 arranquem, no ens hem pogut ni rentar la cara ja que no era cap àrea. (si ja se que havia d'escriure coses d'ahir a la nit, però no m'enrecordo, no sigueu pesats, aviam, tenim els dos resaca. Van ser vint minuts, però intensos, ja sabeu, aquella sed tan filla de puta que no marxa mai, que trobes aixo i un trago petit, fins que s'acaba, trobes allò altres i un glopet de monja fins veure-li el cul a l'ampolla, una... això, que tenim ressaca.

Hem passat Luxemburg, res a dir ni destacar mes enllà de la monotonia paisatgística que portem desde fa molts i molts de kilòmetres. (si dos cents kilòmetres son molts imagina quants son molts i molts, i no, no cal multiplicar per dos, pensa que el que per mi son molts i molts potser per tu son molts i molts i molts, per tant pensa el que vulguis,  però tira llarg)

Hem passat tot Luxemburg ploguent, però de fet portem aigua i boira desde ahir.

Ja a Alemanya, ens parem a menjar el famós Bockswurth d'en Pitu, collonut, boníssim, i menjat a l'estil alemany es encara mes bo, com porcs, al cim d'una bandejeta de paper, te'l foten, xorro de mostassa i l'agafes amb la mà, caixalada i anar fent. Una ampolla d'aigua petita 2.29 €, una cervesa de un litre, 3.15 €, la solidaritat amb en Pitu a la merda, no soc cap ONG jo, bona cervessa, semblant a l'estrella.

12:59 soc com una dona, ho reconec, i no per res dolent, que no en tenen de coses dolentes, o molt poques, sino perquè acabem d'arrancar, i abans de 1 minut m'entra una pixera brutal, volia aguantar-me perquè no m'acollones, però no podia aguantar tres hores aixi, com veieu per parar a pixar pago un preu excessiu i cruel, apart d'acollonar-me molta estona m'obliga a escriure-ho, a fer publica la meva vergonya rutier, si també hi han fotos, es cruel. "Carinyo, hauria d'anar al lavabo", "Collons, si acabam de sortir de L'àrea", "Ja, però es ara, que vols que faci, em pixo al cim?, para a la pròxima àrea.", "CAWUMDEUSANTISSIMSEMPREIGUALNOESPOTAANARAMBDONESCOLLONSARAESPIXALAMAREQUELAVAPARIR" Qui no ha tingut una conversa d'aquestes?.

15:14 Arribem a lloc, som els primers en arribar, es veu que arriben camions i va per ordre d'arribada, de totes maneres fins a les quatre de la matinada no comencen a treballar, paciència. Ara prepararem el dinar, segona gran bestiesa, ens acabem la carn que queda, aquest cop si, amb una ampolla de vi. Anirem a fer un vol pel poble que esta a un kilòmetre i mig del lloc on estem, fa fred, no fa gens de bon dia, crec que ens mullarem, però es igual, no porto anorak.

Efectivament, ens hem mullat, però lo just per quedar moll i prou, com a contrapartida us diré que m'he fet amic de tres vaques, o aixo diu en Pitu, jo nomes volia tocar-les perquè eren maques, grans, joves, plovia, estaven en un camp molt verd, saps allò que sents que son com tu, doncs aixo. Estaven lluny, però de cop he començat a parlar el alemany de les vaques "uuuuuu", volia dir " vine maca que no en faré entrecots de tu", colons, i m'ha entès, s'ho ha cregut i s'acostat, al moment estaven les altres dos també allà amb mi, m'agradat molt. En Pitu?, on voleu que estes en Pitu, acollonant-me i fent fotos , es encantador aquest paio. Per cert, abans em deien l'indio, el hipi, ara s'hi ha afegit l'home que susurraba a les vaques i el perroflauta, com pots veure estic rodejat de gent simpatiquíssima i agradable.

20:22 Arribem de passejar, molls i amb molta fred, ara posarem la pel.licula del Principe de Persia al portàtil i ens fotrem a dormir.

6:24 Ens desperten i pixem

6:59 Comencen a descarregar

Vaig llegint una mica, les hores mortes m'agovien, però no estic gens agoviat, es tan senzill com que el cervell posa el chip "altre dimensió del temps" i tot m'ho agafo d'unaltre manera.

Ja anem baixant, unaltre Bocksburt, jo amb una cervesa de litre, de la mateixa marca però tipus voll-dam, tornant vaig mig torrat una bona estona. Tenim lio a la caixa, em torna malament el canvi de 20 € i em demana mes cales, es difícil entendre's amb aquesta gent que parlen tan estrany, però solucionat. A Metz ens van voler cobra dos cafes tres vegades, allà si em vaig emprenyar una mica a la tercera, JE AVE PAYE COLLONS, JE SUI DIT TROIS FOIS, TROIS FOIS, oui, oui pardon mesieur, i es que no es pot sortir de casa sense saber idiomes, ah, llegit i escrit, com jo per exemple.

Hem tornat a parar per pixar, en Pitu diu "Que ja ha pixat la floreta?", a prendre pel cul.

14:15 Parem a dinar, en Pitu es dutxa, jo no, estic cagat de fred i passo. Demano una birra i la vella maleducada em parla en alemany i no se que collons diu, jo amb somriure innocent li dic que no l'entenc, al cap de tres vegades de parlar-me la tia li dic, que no t'entenc, collons, i ella, flor de la meva vida, gesticulant amb cara de gos, i com si parles amb un tonto, em diu: "grosse o klaine?, cawumdeu, klaine, ja estic de mala llet, uns alemanys molt grossos van rient mirant mig de reull, mig descarat, jo penso la puta que us va parir fills de puta, per no ser menys i val mes passar-se que no arribar, també podia haver pensat de que rieu babaus, o quina poca educació aquests teutons, o no se, pobres riuen perquè no saben el que es fan, però tot aixo hagués estat molt light i potser em quedava curt. Per acabar de sentir-me mes be vaig agafar un diari en alemany i em vaig posar a llegir-lo, ja us he dit que se idiomes, parlats i escrits, hi posava, nomes els titulars, "Tres fills de puta alemanys riuen tan en una àrea de servei que cauen morts als peus d'un pobre desgraciat que estava prenent una klaine bier al seu costat", "Curiosament, a la mateixa àrea de servei, una camarera a les portes de la tercera edat pareix una criatura de vint anys, amb el cap gros com els de Mataró, ple de piercings i tatuatges". Quan arriba en Pitu li explico i riu, no recordo que va dir, però segur que algo aixi com "Ja t'està be", es recurrent sempre que tinc un problema d'aquesta mena "Ja t'està be". Definitivament les fronteres de Burgos arriven molt lluny.

20:28 Hem arribat a Dijon, be a les afores, a una zona industrial. Portem deu hores de camió avui i ja no parlem tant com al principi del dia, en Pitu esta cansat i se li nota, es dur això de conduir, ara ens fotrem unes birres, ens animarem, i tornarem a salvar el mon. Anirem a dormir, i demà a veure Dijon.

9:12 Hem dormit força i be, estem descansats i ara anirem cap a Dijon.

Estem a Dijon, a una plaça gran que hi ha, jo per davant fent fotos, en Pitu per darrere caminant i mirant a un nen que corre pel seu costat, en Pitu el mira, la mare veu que en Pitu mira el seu nen, i comença a cridar, vien ici, vien ici, i corre esperitada a buscar el nen. Sincerament crec que aquesta dona ha vist l'Shreck a punt de menjar-se el seu nen.

Ens parem a fer una birra perquè portem 3 hores caminant sense parar i ja toca, que les cames comencen a demanar descans. Dijon no te gaire res d'especial, no diré que sigui lleig, però tampoc puc dir que sigui d'una bellesa especial.

Quan arribem al camió, a casa, estem fets caldo, haurem caminat uns 14 o 15 kilòmetres, estem callats i serios fins que comencem a bullir els macarrons, quan l'aigua comença a fer xup xup ja tenim un somriure, quan tirem els macarrons ja parlem, i quan escalfem el sofregit semblem dos porcs sota d'una alzina carregada de glans. Ens hem, fotut tres plats de macarrons cada un i ara ja tenim ànim, però no ens podem moure, tenim l'anim del porc, molta mandra i difícil pair. Ara haurem d'esperar quatre hores i mitja abans no podem arrancar, ja sabeu tot allò del protocol del mon de camió, si, allò que no us he explicat ni explicaré.

Hem sortit a estirar una mica les cames i ens hem endut una sorpresa, just darrere del camió, una mica a l'esquerra hi tenim un campament de gitanos, si els haguéssim vist ahir no haguéssim dormit aquí, però no ens hem ni tan sols enterat que hi eren fin ara, 22 hores desprès d'aturar-nos. Agafen l'aigua d'un hidrant dels bombers i l'electricitat d'algun fanal de per aquí suposo.

20:38 Ja estem en ruta, ara ja es el rush final, tirarem fins arribar sense gaires parades ni demores.

1:05 ens parem a dormir una mica, jo llegeixo 15 minuts i desprès m'adormo, en Pitu es posa be quinze segons, desprès ronca.

5:12 Ja tornem a estar en marxa, hem dormit poc però en hem aixecat força be.

Fa 4 dies que no veiem el sol, passem per Perpinyá, plou, núvols, boira.

Esmorzem a La Jonquera, ens pararem a posar gasoli a Figueres i arribarem a la base per anar a descarregar i portar el camió que li reparin la roda.

I aquí es on acaba la meva segona aventura rutier amb en Pitu, se o crec saber que tant les fotos com l'escrit son bastant millorables, però qui em conegui ja sap que tant se menfot, i qui no em conegui ara ho sabrà, si, es clar que ho saps, ho acabo de dir.

CLICKA SOBRE L'IMATGE