Fa dies que no parlo, i avui parlaré de...

...de que puc parlar en un dia com avui, Ja sé, avui pode'm parlar d'idiomes i dialectes, osti tu, que guai, ja tenim de que parlar (encara que només parli jo, i ni tan sols parli).

Som-hi. Resulta que a la franja, al Aragó, si home, els mañicos, resulta que a la franja sempre s'ha parlat com sempre s'ha parlat, un idioma que ha sigut i continua estant el català i continuarà siguen el català. Un català com el de qualsevol lloc, amb els seus matisos i particularitats, purismes i llibertats, es a dir, amb les mateixes perfectes imperfeccions que tenen les coses quan la gent se les fa seves i se les l'adapta al llarg dels segles per a sentir-se les pròpies. Bé, doncs ara, resulta que han dit que es Aragonès Oriental, la realitat es que continua sent un idioma en que la gent s'entén, i que posar-li nom, d'una manera o altra, es voler controlar el que segles no ho han fet. A la radio han dit molt encertadament, que continuaran canviant els noms del parlar de la gent, aixi existirà un càntabre, un andalús, i anar fent, que son quatre dies, fem malbé tot el que podem que desprès son 30 anys més perquè tornin a aixecar el cap, embolica que fa fort, de fet, el que molesta, es la paraula, Català, Catalunya, Història, som diferents i no es vol acceptar, es motiva a agafar fòbies, sens falta al respecte només per existir, coses que sempre han portat misèria,i avui dia es potencie'n a base de l'aprofitament de la ignorància de la turba. Ostia, una flor ja.