Per Menorca amb en Pepe

Bona tarda, dia, o nit companys i companyeres inexistents, potser un dia se m'acudeix de fer-vos carnets, així plastificats, de disseny i foscos, com a socis del club d'amics inexistents d'en Pepitu va de curt, que no se qui va ser però segur que algú amb gran influència a la seva època, cap allà l'any aquell.

Com diu el títol he estat a Menorca, concretament a Maó, o Mô tal i com he vist escrit a molts de llocs, amb en Pepe, o José, o Jóse, o Ortega, o tu, perquè normalment li dic tu que es mes curt, "tu cap on anem amunt o avall?"," per aquest que ve no, per l'altre n'has de tenir un de sis i dos de tres, un B3 i una perruqueria". A Maó o Mô hi ha mes perruqueries que a cap lloc del planeta.

Així si ets tan de l'absurd com jo sona divertit, però in situ no mola tant, sobretot si estat a Maó o Mô i saps com son els seus carrers, costeruts i durs de navegar a peu. Hem recorregut Es castell, Alaior i una gran part de Maó o Mô (a partir d'aquest punt Mô que m'agrada molt mes) i m'he quedat desencantat. Suposo que això ho haig d'explicar i així ho faré, sinó no tindria sentit que estigues aquí sentat escrivint.


Desencantat perquè mai hi havia estat a l'illa, i com a tos els llocs que mai has estat i molta gent te n'ha parlat magníficament, (bàsicament Nova York, Londres, Japó, o Cantallops), et fas unes expectatives molt grans, es un lloc meravellós i paradisíac, bressol de la calma i d'hermosura hipnotitzant, bla bla bla, tot el que t'expliquen es fantàstic, i arriba el dia en que el ryanair toca terra, molt bé per cert, una aterratge perfecte. El xòfer de la tornada no era tan fi i al aterrar vam provar les suspensions de l'avió, no fos cas que estiguessin clavades, no ho estaven, van arribar al topall, perfecte, em va caure la funda de les ulleres a terra amb un gran clock, de la part de dalt, on es posen les maletes, no la meva que me la van fer posar entre les cames juntament amb la jaqueta i la suadora (cap problema perquè son avions amplis, entre un seient i l'altre com a mínim et queden tres mil·límetres per poder estirar les cames, posar l'equipatge i pixar, això si, sempre que portis un orinal a la maleta, que tampoc es tracta de ser un verro). Doncs com us deia, de la part de dalt, on no hi era el meu equipatge, em va caure un raig d'aigua, un bon quadre per a fer-lo servir com a imatge d'empresa, però a aquesta gent del Ryanair tant els hi fa, ja ens està bé a tots plegats, tenim el que volem nosaltres o el nostre conformisme.

Que deia, i no em lieu mes si us plau, que varem arribar a l'aeroport de Mô, agafem el cotxe de lloguer, Seat Ibiza 1.2, 70 CV, negre, emissora Rock FM (106.4 a l'illa), una bèstia amb motor, i cap a buscar l'hotel. Pujar maletes i cap a Es Castell, un poble que hi ha molt a prop de Mô. Som-hi Pepe, i cap allà que anem.

No vull ser dur i acabaria dient coses que no penso, per resumir es difícil que parli malament de qualsevol lloc, perquè jo fos d'on fos estimaria la meva terra i sentiria que es el millor lloc de l'univers. La meva terra es l'únic lloc on no m'agradaria morir, perquè no crec que el meu cor pogues suportar la pena de veurem morir i saber que quan se m'apaguin les ulls mai mes sentirà la emoció de veure el que li dona força i alè. Ho sento, sempre em desvio, no en parlaré malament però m'han semblat pobles sense encant, encara que Mô no es podria definir com a poble, exactament tampoc es una ciutat com el que jo entenc, us menjo el coco, no ho sento.

Hem caminat barbaritats, i us asseguro que a Mô no hi ha carrers plans, tots costeruts i difícils de navegar, ja us ho he dit. Hem caminat moltíssim, tenia les cames destrossades, de fet encara les tinc dolorides, (no cal que us compadiu de mi, a mi tant se me'n fot per si us val com a descàrrec de consciència), caminat moltíssim i a pas  de marató. Nomes hem sortit una nit, aixó si ens vam posar "a gustillo", i ens varem trobar amb uns bons espècimens, de Jaén, seria llarg d'explicar i no tinc ganes de fer-ho perquè hi va haver bon i mal rotllo, el mal rotllo de cinc minuts i el bon rotllo de mitja hora. Però el que duia la veu cantant, el jefe que deia ser, em va dir "Ahora nos vamos los cinco a la casa de las "lusesita de colore" de ahi al lao", per qui no ho hagi entès, un bar de putes que hi havia a prop de on erem. Ens va anar bé perquè de no ser per aixó haguessim acabar força mes torrats, Pepe vamonos que aqui hay peligro, i porta i cap a l'hotel.


Situació:
Una terrassa, al port, menú de 13 €, camarera uffffff, sentats en una terrassa en Pepe i en Joan, sols?, no, una senyora, rossa, ulleres gruixudes, gorra de vell lop de mar, rostre arrugat i mirada perduda, resumiré coses que recordi d'aquells moments.

Senyora, parlant pel mòbil:

-.....quiero a Noelia, esta mañana he hablado con ella y quiero que se ponga, es una cuestión de inteligencia si es que tienes (aixó últim cridant)...bla...bla...bla...fins que li penjen.

Seguim al mòbil

-.....que venga la policia, la municipal o la nacional pero que venga ahora mismo, el sargento nosequé o el capitán nosequantus, bla...bla..bla...i es veu que també li penjen

S'aixeca i passa pel costat nostre (estàvem al costat de la porta per entrar), mira a en Pepe i li diu:

- Guapo, si viene la policia le decis que me espere que estoy en el lavabo

No cal dir com ens ho passavem de bé. Surt del lavabo i torna al seu lloc jo la tenia a l'esquena i em vaig perdre l'espectacle visual, però en Pepe m'ha dit que era al.lucinant. Parlant sola:

-.....quiero que venga Obelix, llamad a Obelix, ahora vendra Obelix.....

Ens mira:

-....imbeciles, ya se que sois secretas, gilipollas, no me dais miedo....

Jo ho tenia mes fàcil que en Pepe per riure, ell al tenia de cares i a mi no em veia.

-.....que venga Obelix, Batman, Superman y Robocop. Bueno Robocop no que está en Galicia.....

Total us estalviaré el explicar-vos tot el que va passar quan la cosa va degenerar de veritat i hi va haver problemes amb els cambrers, nomes que va dir

-......pues ahora me voy a la rusa.....i començant a cantar aquella polka rusa que tothom coneixem, encara que ni sàpiga com es diu ni sigui capaç d'explicar aquí, va començar a moure les cames, sentada a la cadira,  com fan aquells ballarins rusos que tots ara mateix esteu visualitzant a la vostra ment, i si no els teniu a la memòria en aquest precís instant es que no esteu vius, va agafar una copa i la va tirar cap al cel, caient sense cap mena de compassió per part de la força de la gravetat i la copa, greument espantada per l'impacte que veia venir, esclatar sobre el paviment de la vorera estreta, trista, dormida i solitària en aquells moments amb un gran soroll de vidre transformant-se en vidres, la qual cosa no cal dir-ho va acabar d'escalfar els ànims i ja van poder fer-la fora, en definitiva, un xou que explicat així no te ni puta gràcia, però que tant en Pepe com jo en varem gaudir com a menú de 13 € amb espectacle inclòs en el preu, la qual cosa  no deixa d'estar molt bé contant que un menú amb música de llauna ja deu costar uns 20 €.

Si tinc ganes continuaré, si no doncs no. Tinc de revelar fotos que aquestes segur que mes tard posaré. Fins desprès.