I la lluna li va dir a la nit...

I la lluna li va dir a la nit...

- Que hi fem tu i jo aquí soles amb aquesta foscor?
-  No estem soles lluna lluneta. I sàpigues que jo soc la foscor, però no la foscor dels homes, si no la foscor de la llum, la romàntica foscor que ja ningú sap ni vol entendre.

- I per què ets la foscor sient tu la nit tant bella i hermosa?
- Perquè la meva bellesa i hermosura no existirien sense tu, tu ets la bellesa de la meva foscor.

- Ets complicada nit estimada, per que no entenc mai el que vols dir-me?
- Perquè ets tan pura i neta que no pots entendre el que vull dir-te sense dir-te-ho, vols que t'ho expliqui lluna lluneta de cor calent i ànima tendra?, intentaré fer-ho tot mira'n-te als ulls.


Jo soc la foscor per poder gaudir de la teva màgia, per poder omplir-me del teu magnetisme, perquè sense tu jo no tinc sentit, soc la fosca nit perquè m'encanta observar-te tota la vida que tinc, no vull fer rés més que observar-te lluna lluneta. Sé que potser no ho entendràs però sota la teva màgica llum milers de parelles han fornicat per satisfer el meu voyeurisme, milions de arbres han despullat les seves branques de la forma més impúdica que pugis imaginar, grapats d'animalots de bosc han mort embriagats pel teu magnetisme sense sentir el perill, incalculables cucs han estat devorats sota la teva llum lluna lluneta, més d'un litre de cervesa ha estat multiplicat per l'Infinit sota el teu influx. Jo soc la foscor perquè soc vida i mort, ahir era mort, avui soc vida, i demà seré el que el vent vulgui que sigui. Perquè no estem sols lluna lluneta, també hi és el vent que tot ho mou amb la seva capritxosa força, les pedres que en silenci es pregunten a on anem sabent elles d'on venim, els núvols que, com tradicions de fira gironina, ensucren un cel que dona cos a la meva presència oblidant-se del blau per ser el reflexe del meu jo, per gaudir de tu lluna lluneta, les herbes dels prats que descansen en pau sota el reflexe del sol que tu els hi dones a mamar, ulls brillants de llop que canten quan et senten dins, cantant i mira'n-te fixament en un ritual preciós i que et corprèn i espanta, el Déu mar que els homes no entenen i creuen diví s'adorm quan tu ets present.

- No se que dir-te, la veritat no t'entenc...
- Jo tampoc m'entenc gaire, lluna lluneta. Creus  en l'equilibri?, doncs mira que vaig a dir-te, m'agradaria ser una silueta retallada sobre el teu cos, fosca i negra, nítida, un arlequí passejant pel cim d'una corda en un monocicle de mil radis i una llarga barra de bambú a les mans. Bona nit lluna lluneta

- Bona lluna, fosca nit.