Des de aquesta trinxera...

Des de aquesta trinxera arressarada de foc i bales, t'escric Maria meva per dir-te tot allò que tantes vegades diria, Maria, Maria del meu cor, que sol i trist em sento en aquesta guerra, on no em fan por ni bales ni mort, ni fam ni bogeria, Maria, Maria quina soledat es la buidor del meu cor. Veig companys que empesos per les forces que ens comanden corren a pit descobert cap a les bales que els han de aturar, escupin la seva desesperació per deixar orfes els fills que ningú sabrà explicar perquè sent innocents un dia van perdre-ho tot, casa, escola, pares, vida, ningú els hi podrà dir perquè de cop i volta un dia la vida es va girar i els va deixar de costat, perquè un dia van ser diferents i van començar a morir en vida. Perquè Maria, aquesta guerra està matant en vida els nostres fills, aniquilant la seva tendra innocència, devorant la seva infantesa, veien els pares morir a les trinxeres convertits en preses de caçadors de poder. Nens orfes d'infantesa que un dia descobriren d'un sol cop que en aquesta guerra no cal només tenir raó, ni dignitat, ni valors, ni res de tot allò que els pares van voler ensenyar, en aquesta guerra només conta el poder, la falta d'escrúpols i la tirania. Des de aquesta trinxera Maria em sento mort, viu però mort Maria.

Es fred i humit aquest esbornac des d'on t'escric Maria, fred, humit i trist, amb els companys no podem mirar-nos als ulls, les bales amenacen dia i nit la nostra supervivència i aquí ningú està disposat rebelarse Maria, així ens passen els dies, sentim música, festa xerinola des de l'altra banda, el nostre enemic es poderós, sense pietat de nosaltres Maria, ni dels nostres fills, ni tan sols de la nostra existència.
Des de aquesta trinxera arressarada de foc i bales, t'escric Maria meva per dir-te tot allò que tantes vegades diria, Maria, Maria del meu cor, un dia tot això es girarà i podrem tornar a somriure sense por i amb ganes, amb aquelles ganes que fan venir dolor a l'estomac, tornarem a confiar en aquesta vida, en les persones, serem lliures de viure una vida digna mes enllà de possessions i riqueses, mes enllà de temps i espai. Tornarem a veure una flor com una flor, i el vol d'un ocell tornarà a ser un ocell volant, deixarem de pensar en tot allò que un dia ens va encadenar, ens va destrossar el present i mutilar el futur, Maria, Maria, ens arribarà un present en que perdrem el nus al ventre, l'ansietat al llevar-nos perquè tornarem a desitjar que arribi el mati, i tu i jo Maria del meu cor ens farem una promesa, una promesa de no oblidar mai tot això viscut, no recordarem mai mes això però mai ho oblidarem Maria, perquè Maria del meu cor, jo estic en aquesta trinxera per sofrir, sofrir per vèncer, guanyarem, no ho dubto Maria, guanyarem però tinc por, molta por. Ens han robat les il·lusions, les cases, l'autoestima, però mai els hi entregaré l'amor propi, la dignitat, l'orgull de ser qui i com soc, mai aconseguiran això de mi Maria, hauran de matar-me, potser no tornaré a veure el teu somriure, potser mai mes sentiré la tendresa de les teves paraules ni l'escalfor de les teves mans, ni tan sols se si podré arribar a enviar-te aquesta carta Maria, però si així ho volen aquí estic Maria, dins aquesta trinxera esperant el moment de tornar a somriure.