-->

CAPÇALERA

 
 
INICI CONTACTA MUSICA LLIBRES MUSEUS KIOSC LINKS FOTOGRAFIES
             
 
 

La meva terra es el mar, Lax'n'Busto


Amb l'edat que tinc crec que ja he passat l'adolescència, o si més no estic a punt d'acabar-la. Es un tema que interpretaven i van crear Lax'n'Busto, els originals, es a dir, amb en Pemi. Reconec que fins que no va plegar en Pemi no me'ls vaig escoltar seriosament, no es el tema en si el que porta aquest clip aquí, que m'agrada, es la lletra, crec que treta del seu context musical es extremadament densa i definitòria. Malgrat el meu fastigós sedentarisme i absoluta falta de voluntat per tot allò que m'agradaria fer, m'hi veig dibuixat d'aquella forma que només pots veure quan passa una onada rera l'altra i, amb el seu fugir valent i vigilant, deixa damunt la torrada sorra dibuixos i contrastos que et fan entendre millor a on et sents arrelat. Us deixo una bon tema de Lax'n'Busto, i també una lletra que te moltes coses que tenen a veure amb mi, o potser no, no m'hi feu pensar que vaig a despertar les neurones. Fa molts de dies que no les faig llegir i quan m'hi vull posar no aguanten gaire, avui son elles contra mi, us asseguro que guanyaré.




La meva terra es el mar

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. 
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo, 
que no tinc segons i que allargo les hores. 

Tu, vell timó que m´ajudes, 
la meva adreça sou tu i el vent; 
treu-me d´aquesta tempesta, 
treu-me que ja no puc més, 
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel. 
i vaig perdre el seny.... 

Dóna´m força per cridar, 
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, 
la meva terra és el mar. 
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi, 
no sóc de ningú i sempre així serà. 

Vaig néixer sense fronteres, 
no crec en les possessions, 
doncs penso que hi ha massa coses 
que ens separen i tots som del mateix món, 
no crec en nacions ni en obligacions, 
ni en obligacions. 

Dóna´m força per cridar, 
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, 
sóc part de l´Oceà. 
Dóna´m força per cridar, 
que jo sóc de mi, no sóc de ningú. 

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal. 
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions 
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure, 
viure i ser lliure, lliure! 

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor, 
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop. 

Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor 
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop 
dins el cor...

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada