Com el cel tot ho veu i la terra tot ho sent, jo procuro volar a ras de terra. No es cap cosa literal i si mes metafòrica, la metàfora està en que si tu fossis el cel, tal i com ets, tot ho veuries, no cal dir que si fossis la terra sentiries el pes de tantes passes que caminen per passejar-se per la teva pell. Per tant el cel tot ho veu i la terra tot ho sent, i jo, volo a ras de terra.
Dit això, que he dit perquè no se que dir com tantes altres vegades, us diré que avui ha caigut del cel que tot ho veu, a la terra que tot ho sent, una tromba d'aigua brutal, bestial, espectacular, feia temps que no veia una demostració de poder tant fort per part de la pluja. Sense vent, sense fred, sola, caient vertical sense cap mes força que la pròpia, gotes enormes, fins i tot jo que m'agrada mullar-me quan plou he pensat, "Collons, com plou", típica expressió catalana allà on n'hi hagi, i si, collons com plovia.
Avui he anat a veure uns amics i hem anat a fer una partida de dards al bar d'en Gregorio Bones estones de provocació, avui estava jo molt torracollons i vacileta, però no he guanyat cap de les tres partides. De totes formes ja els hi dic, m'estimo més tocar els collons i fotre'ls-hi punts que guanyar, suposo que es perquè soc conscient que per guanyar ho tinc xungo.
Ara ja si que us deixo, espero recuperar, de fet se que ho recuperaré encara que no se quan, l'esperit que em feia escriure coses, que potser vosaltres trobareu o heu trobat absurdes però, que a mi tan m'agrada sentir-les, perquè quan soc capaç de fer-ho, quan soc capaç d'imaginar idiotades, es quan mes jo soc, quan més be em sento, quan noto que tinc un somriure a la cara dibuixat sense jo saber-ho.
Aquests dies, estic dins la candidatura per les eleccions del club de futbol, doncs aquests dies he parlat amb molta gent, i alguns m'han dit això: "No estas tan boig com sembla". Per una banda això m'encanta, perquè veig que la gent veu que no soc un ximple, però per un altre em toca una mica els collons, perquè a mi que no m'agrada parlar mai en serio, a no ser que sigui estrictament necessari, i quan dic estrictament necessari vull dir estrictament necessari, veig que ha fet falta parlar en serio perquè gent que em coneix de fa anys se'n donin conte que ni soc un ximple ni estic boig. Però bé suposo que tothom veiem fins allà on volem veure, no?
Us deixo les fotos de unes pedres, sabeu que porto pedres a les butxaques de la jaqueta?. Anava a dir Bona nit i tapat, però avui em prendre una llicència que ja no es horari infantil. Ale, a cascar-la
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada