Per Cotlliure, Collioure, o com pebrots es digui

Bé, us he dit que havia de fer una altra entrada, i tot i que em costa parlar seriosament amb les coses serioses s'ha de ser serio i aquí estic, a la vostra disposició. Hi ha alguna pregunta que hem vulgueu fer?. Tic tac tic tac, m'ho temia, sou vergonyosos i no us atreviu. Val intentaré ser conferenciant, tertulià o el que pugui que segurament serà el que acabaré sent.


Per començar dir-vos que ahir vaig anar a fer fotos a Cotlliure o com es digui, i vosaltres us preguntareu (perquè tinc el públic mes curt, de quantitat, i mes llarg, d'intel·ligència de la xarxa), us preguntareu, ahir dimarts aquest se'n va anar a Cotlliure o com collons es digui?, això vol dir que l'han fotut fora de la feina, Pobre Joan. I si, un altre cop teniu raó, m'han fotut fora de la feina, divendres passat, a les quinze hores vaig deixar de prestar els meus serveis a l'empresa on treballava, no es pot fer publicitat aquí a no ser que jo vulgui fer-la i no es el cas. Amb mi, com a Jesucrist tampoc el van voler deixar sol i el va crucificar amb els lladres, per acompanyar-me en aquest trist tràngol em van posar en David, un company de Lleida que també a les quinze hores deixà de prestar els seus serveis, molt menys importants que els meus evidentment, a la empresa. Ja tenia comprat un bitllet per anar a Tailàndia, en David no jo, i hi anirà al juliol, ell diu que a escalar, li agrada pujar pedres, però jo li dic que va a descapullar monos i m'ho crec, n'estic convençut, de fet si tanco els ulls el veig fent-ho, no, no els tanqueu que es una visió força desagradable, en fi, en David i en Joan a l'atur.

Per això ahir vaig anar a aquest poble a fer fotos, per desconnectar una mica de tot i agafar aire.

Per acabar, suposo que acabaré amb això però tampoc n'estic segur, es probable que en temps propers em veieu poc per aquí, amb el ritme d'ara mes o menys perquè m'he posat al cap d'escriure un llibre i estic intentant-ho, ja he escrit el primer capítol i he començat el segon, veurem si soc capaç de ser mínimament constant i acabar-lo. No, no es d'amor. Tampoc es de economia, ni de bruixes, aneu estalviant per comprar-lo, suposo que costarà entre cent i dos-cents euros que la vida està molt "axuxà"

Au, aquí us deixo les fotos, n'hi han de com es digui, de Colera, de Cerbere, de Portbou, i d'algun lloc més crec, ja sé que podria marcar-les però passo, fins aviat...espero.

CLICKA SOBRE L'IMATGE