Coses

               Bé, vagi per davant un "Hola, com va tot?", val, me n'alegro, jo també vaig fent com puc. Avui hem estat a Pals hi he fet unes fotos, força dolentes per cert, però com les he fet les penjaré que fa molt de temps que no en poso cap. També en posaré alguna de saltejada que he anat fent i no he posat, també força xungues. Però últimament no tinc el cap per gaires fotos, tinc altres feines per pensar i fer, i la poca concentració que m'acompanya no està per la càmera.

              

               Dit això que sona com una disculpa i una excusa... anem per feina. Fa unes cinc setmanes vam anar a la platja, a Torre Valentina concretament, per acabar de concretar de 10:00 a 13:00, o de 10 am a 1 pm. Vam estar caminant amb en Martí per la sorra, arran d'aigua com manen els canons, i en aquest passeig vam veure una medusa, que les onades havien escopit a la sorra, fins aquí bé. A la tarda em van sortir com uns granets a l'esquena, com urticària, no li vaig fer cas, però picava molt i al cap de tres o quatre dies vaig anar al metge, del qual no hi posaré el nom, perquè això no es cap crítica cap a ell. Em va mirar pel cim, això és un herpes simple, posat tal pomada i en una setmana ja estarà. Li vaig explicar el tema de la medusa, però ni putu cas, mitja rialla i avall que fa baixada. No cal dir que vaig tornar al cap d'una setmana, en la qual em despertava cada dos per tres de la picor, ho va a tornar a mirar, ja ho tens millor, més sec, si, però collons com pica. Et queda pomada?, si, doncs posa-te'n que ja veuràs que ira bé, val ja acabaré el tub. Per no repetir-me no diré, no cal dir, però no cal dir que la setmana passada, desprès de passar-me tota una nit arrossegant-me per terres i cantonades com un gos per casa, hi vaig tornar una mica...emprenyat...rebentat tot, supurant de tot, canvi de tractament, tapat 24 h. al dia, amb una altra pomada diferent, etc... Dilluns passat vaig tornar-hi...molt emprenyat...nova pomada de cortisona, pastilles de cortisona, diazepan, i em diu, "Joan, això és una picada de medusa, perquè quan vas venir la setmana passada vaig estar buscant i tens tots els símptomes", tocat els collons, cinc setmanes i ara és una medusa. Per què us explico això?, perquè si mai us pica una medusa, aneu al mecànic, segur que patiu menys i acabeu abans.

               Ja sé que us he fotut la pallissa, i que ben poc us importa, però m'és igual. Ara us explicaré una altra cosa que no sé si us interessarà tampoc, però bé, seré més breu, espero. Ens va proposar una persona que coneixem a traves dels seus cunyats, si donaríem permís a en Martí per sortir en una pel·lícula, de fet és un curtmetratge. Vam parlar i li vam dir que si, que cap problema. És un curtmetratge que es titula Llàtzer, amb guió i direcció d'ell mateix, i amb un parell d'actors professionals que es veu que els hi ha agradat el projecte d'en Mateu. Us deixo l'enllaç, perquè, si us plau, hi feu un cop d'ull, segur que és més interessant que totes les tonteries que jo us he escrit aquí. http://www.verkami.com/projects/6149-llatzer-un-curtmetratge-de-mateu-ciurana.

              

               Per cert, abans de marxar a sopar, us diré a tots aquells que ho sabeu, i als que no ara ho sabreu, que el llibre que vaig començar a escriure no està mort ni molt menys, tinc tres capitols escrits, i quasi acabats desprès de rellegir-los mil cops, i encara que circumstancies m'han portat a aparcar-ne l'escriptura, que no les idees, espero poder acabar-lo en sis o set mesos si tot va bé, sinó, serà més, però l'acabaré. I el vendre car, molt car, i voldreu que us el signi, i voldreu fer-vos fotos amb mi, i direu que em coneixeu de tota la vida, que ja sabíeu que era un geni de l'escriptura, i sortiré a les noticies de totes les cadenes de tot el món, i faré conferencies amb en Paul Auster, i em demanarà consells, i mentre sopem el trucarà en Ken Follet i li dirà que em feliciti, des de la Casa Blanca m'en reclamaran exemplars signats, pel negre i el seus acòlits, perquè m'hauran espiat, i jo em faré l'ofès, no, el molt ofès, i diré  que m'ho pensaré, però que ara vaig a dinar a ca la meva mare que és més important, i des de la NASA em demanaran permís per posar el meu nom al primer transbordador espacial que portarà els calbs a Venus perquè hauran descobert que allà els hi creix de nou el serrell, i són tantes les coses que em passaran en poc temps que hauré de contractar gent per atendre totes les trucades que rebre diàriament, ufff, quin vertigen,....m'en vaig a sopar que ja perdo el nord.

           

                   Bona nit.

CLICKA SOBRE LES IMATGES, SI VOLS, CLAR...

PALS

VARIS SALTEJATS