La Tardor

Blau intens, presagiant un fred que no arriba, que s'ha dormit Pirineus enllà.

Verd que minva, entristint  les esmes de la gent que, sense adonar-se'n tan sols, perden l'energia que els hi ha donat el sol.

Vermells impossibles als paisatges de la Garrotxa.

Fulles que, com àngels morts, cauen sense vida planejant nervioses.

Grocs lluents, pintant les fagedes de les valls.

Frescor a l'aire, calor a la llar.

La terra ha girat, els arbres ho saben, es despullen i es deixen estimar per la tardor, lluny de crisis, lluny d'interessos, lluny de nosaltres, la tardor ja ha arribat. I amb ella la sensualitat dels colors que moren, de les branques que gemeguen, dels animals que dormen, que s'amaguen, que es protegeixen.

Lluny de nosaltres, lluny de la nostra societat, la Tardor ja ha arribat.

CLICKA SOBRE L'IMATGE