Bressol de tots els blaus, Lluis Llach

M'encantaria poder fotografiar el vent, ja no els seus efectes, sino ell en si mateix.

El meu amic el mar té la calma d'un déu adormit, quan la meva nau busca recer a l'illa del seu pit. El meu amic el mar té el coratge d'un déu exaltat, i quan s'omple d'aire el meu velam seguim un joc incert. I, tanmateix, potser el gep de l'onada acabarà amb tot el meu somni desitjós d'anar a aquell port d'atzars. El meu amic el mar és l'immens bressol de tots els blaus, i en el seu va-i-vé de so i color aprenc el poc que tinc. És per això que mai no em podré allunyar del seu batec, i fidel viuré amarinat fins acabar el vent.

CLICKA SOBRE L'IMATGE