Quina fred he passat a Sant Pere de Rodes, però acabo de llegir "El tresor del Cap de Creus" que en parla, i despres de mil anys i voler tornar-hi, he decidit fer-ho avui, he tingut l'immensa sort de conèixer en "Reietó", un pit-roig que es molt mes agradable que moltes persones, de fet es mes agradable que qualsevol, inclòs jo mateix, nomes aixi puc entendre que un petit ocell, descarat i simpàtic, avui m'hagi fet somriure i tornar a creure en la màgia de la natura, espai que a la meva anima comença concretament al meravellós Cap de Creus, que s'observa obert i amagat des-de aquest especial indret.
Potser mai ho he dit perquè potser fins ara o encara ara no ho se, però crec que m'agradaria ser una de les pedres del Cap de Creus, ni la mes gran ni la mes petita, tampoc de les del mig que mai saps cap on mirar, amb que pugui sentir el vent, l'aroma del mar i el so de de l'aigua viva, en faria prou, o almenys aixo crec, necessito una puresa que no trobo dins meu, tampoc la veig fora, potser soc utopia però tot i aixi respiro com tu.
CLICKA SOBRE L'IMATGE
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada