Tinc una facilitat per perdrem del que vull dir que em fot ràbia, molta ràbia, perquè al final no m'enrecordo del objectiu primer del que començo a escriure.
Suposo que volia escriure dels gitanos portuguesos de les fires. Si abans he dit que la festa no es el que crec que hauria de ser, tampoc aquesta gent ho son, collons com ha canviat tot, n'hi havien quatre i dos s'han dutxat, es que es perd tot avui dia, collons de crisi que fins i tot es perden aquelles tradicions que mai ho han sigut. En fi, he anat a fer les fotos, he trobat gent coneguda, hola Joan, fes-li fotos al nen, a la nena, a la sogra, al gos...ehhmmm, escolta i si li faig a la teva dona?, ostia tiu vas fort, no, no vaig fort, nomes vull deixar de ser visible, en fi, que he anat a fer una birra al Gi-Gi o can Ginesta, depèn de si ets mes jove, mes vell, nat a Quart o nat al extraradi de Quart, es a dir desde Quart a Cincinnati, Tombuctú, Londres, Reykjavik, Huelva o no güelva, usté mismo que ya es mayorcito. I per acabar de martiritzar-vos, si es que algú em llegeix, com diu la cançó, "mañana no puede ser peor que hoy".
Posaré poquetes fotos, perquè n'he fet moltes dels fills dels amics i d'amics i això no entra aquí, no m'agrada posar fotos de la meva família aquí ni enlloc, i segueixo el mateix baremo amb els coneguts.
Posaré poques fotos de la gent que setmana a setmana lluita pel seu dia a dia, anònims que son coneguts de un poble i altre, però que son mirats de forma estranya i desconfiada any rere any allà on van, de la mateixa forma que ells arriben cada any als mateixos pobles i sempre son distants i impenetrables, son formes de viure, entendre i passar la vida.
Si, ja se que son poques fotos, però no creieu que es la feria d'abril.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada