Joan Colomo, Hort mort

Des que el vaig descobrir a l'Emergent, m'he dedicat a escoltar-lo, i m'agrada força molt bastant, música, forma, lletra i el que diuen aquestes lletres, aquesta cançó m'encanta, no es una versió del tot polida perquè es al estudi gravant, però tot i així crec que val la pena.

Hort mort, Joan Colomo

De les cendres neix la flor

Faves tendres, pomes d'or

Ordre orgànic, plors i cebes

El desig natural treu les penes

Però comença el poder infal·lible del sol

Que resseca la terra quan vol

I que dona la vida i la pren

Ja s'acosta la mala sort

Sense tu el meu hort es mort

L'harmonia entre els éssers

Res més maco que tu menjant préssecs

Sol i aigua, terra i lluna

Res més maco que tu menjant prunes

Però comença el poder infal·lible del sol
Que resseca la terra quan vol
I que dona la vida i la pren
Ja s'acosta la mala sort
Sense tu el meu hort es mort