Quan no se que dir, no dic res, i quan crec saber-ho se m'endescuida

Sota meu el terra es parteix en dos i jo ric perquè he descobert la felicitat de la sorpresa, un clack i tot s'enfonsa però jo continuo dret, volant, flotant. Fa llum i calor avui, poso el cervell, de fet s'hi posa sol, en standby, collons, que güai, nothing estressant està happening avui, ostia santa, em fa por un dia sense mal rollo, i que xaxipiruli pot arribar a ser un dia sense mal rollo amb ningú, bé, de fet els porto igual uns que altres, suposo que fa tant de temps que visc en la tensió interna que sense saber-ho he entès lo efímers que son els dies sense guerra, lo inutils que son les nits sense somnis i que llargs els dies sense sol, però avui no volia ser depriment ni catastrofista, no puc evitar-ho es el meu tarannà. De fet si algú llegeix això pot arribar a pensar que soc un amargat, deprimit i fastigós senyor gran i avorrit, però us asseguro que escric tot el que escric amb un somriure i divertint-me, jo, personalment crec que soc massa realista, si no ho fos tant potser no escriuria res, o escriuria d'en Bambi, la Flor i la puta que els va parir a tots, no te'l perdis aquest en Walter, vaja peça estava fet el paio.

De fet hauríem de alçar copes i ampolles i brindar, brindem cabrons, brindem per la fi de la misèria de la gent, brindem perquè demà sigui millor que avui o com a mínim que demà no pugui ser pitjor que avui, brindem perquè ens surt dels collons, tregueu copes i gots, de plàstic, vidre i pedra que es hora de brindar. Brindem per la gent que es sent sola i per la que se sent rodejada i recluida, brindem per la llibertat i per la falta d'amor, brindem com porcs pel sexe, brindem per la llum com un cec brindaria pels teus ulls, brinda amb passió per la sort de poder tenir paciència, brinda cabró, brinda per mi perquè aixi brindes per tu, brinda per mi perquè jo vull la teva pau, brinda cabró perquè ets un golfo, brindeu cabrons que jo brindo per vosaltres.

Si, ja sé, a voltes la vida ens empeny i sotmet, però sempre queda un bri d'esperança, un alè, una mirada, una paraula, un lloc (fins aquí es tot molt Llach), brindeu cabrons que avui es nadal i el fill del gran cabró es nat, brindeu per estar aquí i per poder anar allà, brindeu per vici, brindeu per ser mortals i per la mort, brindeu per la vida i per ser vius, brindeu per tots aquells que no poden fer-ho, brinda pels estels cabró i brinda per la lluna, pel mar i l'epicentre del planeta, en definitiva, Brinda pel que vulguis però brinda, i recorda, SI BEBES NO CONDUZCAS.

Com no se escriure, i menys sense posar fotos, en posaré algunes de algun dia que no recordo, i d'altres que si recordo, entre elles us regalo els ulls que un dia em van il·luminar el camí i que avui dia pobretes meves ja no em donen la mateixa claredat, però en temps de crisi qualsevol s'acosta a l'òptica. També hi soc jo, i la meva cova, ments porques i brutes aixó es el manec d'un sergant, el campanar de la catedral i la molsa que acarona una alzina.