A les Grottes des canalettes i mes, encara que poc mes

Bon tarda animals i besties, princeses i bufons, Senyores i Senyoretes i també a tu, si es que tu existeixes. Un cop complert el protocol de les salutacions us deixo unes fotografies que vaig fer dissabte passat a les Grottes des Canalettes, que difícil escriuen aquests gavatxos, en fi, que son unes fotos de les coves aquestes que son molt xules, les coves no les fotos, n'hi ha alguna de Villafranche de Conflent, poble amurallat i de vagos en èpoques pretèrites, perquè si no haguessin estat tan vagos haurien agafat una mica mes de terreny, que son dos carrers de cent cinquanta metres i una amplada de quaranta o cinquanta, però ja es sap que doblar l'esquena sempre ha estat feixuc, i més abans que encara no havien descobert el Pastis, el Pernod ni tan sols el Ricard, si collons, allò que beuen els gavatxos que em sembla es d'escarxofa, mira si en son de rarets.
També n'hi ha alguna de ca la meva cosina, de ca l'Albert i de ca la Mari i l'Albert. De fet a ca la meva cosina, a ca l'Albert i a ca la Mari i l'Albert es allà mateix però com de vegades ho dic de una manera o altra doncs ara no sabria com dir-ho, així si arriben a llegir això estaran contents que es pensaran que tenen tres cases.

Mira, ara us parlaré d'aquest parell que mai no ho he fet i la cosa te tela, ja us ho dic ara. (Procuraré no excedir-me). La meva cosina Mari, es diu Mari Carmén, o Maria del Carme, o com sigui, però jo li he dit sempre Mari i Mari morirà per mi, doncs resulta que quasi tothom li diu Carme, m'ho va dir l'altre dia i es veritat, i jo no se perquè si es diu Mari, però com es bona persona, o vol semblar-ho que te un transfons satànic bestial, ella contesta, mes que res per no fer un lleig a ningú, n'estic segur del tot. Ah, te dos anys mes que jo i sembla la meva mare, no es que estigui mal conservada, es que jo estic molt bé. Per mi es quasi com una germana. De petits vam fer moltes bestieses junts i per coses de la vida vam passar molts de dies junts, nits de cant, i moltes mes coses que ara amb el pas del temps me'n dono conte que potser en aquelles estones que estava amb ella i els meus altres cosins la vida es parava i potser m'escapava de mi mateix una mica, de totes formes no gaire perquè si he de ser sincer sense estar boig tinc de reconèixer que sencer del tot tampoc estic. Bé, es la meva cosina Mari aquesta, de mides i talles no us en parlaré que sou uns porcs i teniu la ment bruta, només dir-vos, per si no ho heu llegit abans, que es mes Vella que jo.
I l'Albert, que dir de Sant Albert, només una cosa, es un tio de puta mare i millor persona, mai s'emprenya, bé s'emprenyarà com tothom suposo, però una mica menys i sempre es tranquil. Mai he tingut un problema amb ell i, ara no però, hem conviscut milers d'hores, dies sencers, dies i nits. Som completament diferents però es l'única persona que sient tant diferent a mi frega la perfecció (si he volgut dir que jo soc la Perfecció, per si teníeu dubtes), de fet per ser perfecte només li faltarien un parell de bones mamelles i picar-me l'ullet, eiiiiiiiii i fer-se la barba a làser, no he vist a ningú amb una barba tan tancada. Sincerament quan el vaig conèixer, cap allà el 1492 que no ens vam embarcar, no em va entrar gaire bé, saps allò que veus i parles amb algú i penses "que diu aquest gilipolles?", doncs seria semblant a això però mes bestia segur, gràcies a aquell que de vagades no vull nomenar només ho vaig pensar i vaig conèixer una bellíssima persona a fons al cap de poc temps i fins avui. Bé, com ja veig que m'estic posant imbecil aquí us deixo també unes fotos de ca la Mari i l'Albert.
Ah, i la cuca de llum també es de ca l'Albert.

CLICKA SOBRE L'IMATGE