Poques coses escriure aquí, perquè poc hi ha per escriure, només dir-vos que si alguna d'aquestes imatges us impresiona imagineu que es passejar-hi amb el cotxe, parant-me i tirant durant mols de kilòmetres hi veient tot aquest paissatge dantesc a banda i banda, per davan i per darrerre. Gràcies a aquell que deiem un dia, encara hi queda vida que emociona entre tanta desctrucció.





0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada