Que dir quan no es te res a dir

Bona nit lectors i lectores inexistents, com ve siguen habitual en els últims temps no estic gaire expressiu ni de paraules ni de fotografies, de fet no es que no ho estigui, segurament es que no ho soc per aixo quan no tinc res a dir escric coses que venen al cap sense saber perquè, ni tan sols si es de vergonya al.liena el escriure-les, però tot i així correré aquest risc de tornar a fer el ridícul un cop mes, i van.....

Us heu parat mai a pensar que potser les pedres no parlen perquè no tenen boca?, que potser no parlen perquè estan pensant que dir?, hi ha algú que sigui capaç de certificar que les pedres no parlen?, i si aquest algú realment existeix, en base a que es capaç d'afirmar aquesta estupidesa?, podria ser que parlin en una freqüència que les nostre oïdes no son capaces de captar, com les balenes i altres bestioles que campen pel món, tot i que limitar-se a pensar en aquest planeta es tenir les mires molt curtes quan estem parlant de quelcom tan extraordinari com les pedres, la seva veu, la seva cultura i com no, la seva tendresa en vers les seves cries. Qui no ha escoltat mai allò que diuen "L'home es l'únic animal que s'entrebanca dos cops a la mateixa pedra", maco, maco, al final resultarà ser culpa de la pedra que l'home sigui tant imbècil. Clar que potser l'home va torrat, bé segur que va torrat, però clar, dos cops la mateixa pedra, es reincident i això es molt greu en aquest país a no ser que la reincidència superi els tres mil milions d'eurus, llavors no passa res ans al contrari, pots acabar amb el teu nom donant llustre a qualsevol carrer, plaça o avinguda, del teu lloc d'origen o de l'altra punta del país, tant se fot, ets un paio envejat per tots, avui qui vol que el seu fill sigui metge, arquitecte, notari o jutge?, quatre pobres desgraciats que s'han quedat ancorats al segle passat, avui tots els pares i mares d'aquest país que estimem els nostres fills volem que siguin estafadors, dels bons, quina il.lusió seria per a mi abans de morir veure que el meu fill te el seu nom a mes carrers, places i avingudes que en Companys, quin orgull mes gran.
 Però tornem a la pobre pedra que algun il.luminat ha dit que no parla, per culpa del borratxo han vingut els mossos i estant intentant prendre-li declaració a la pedra que no diu ni bèstia ni ase, evidentment desprès de milions d'anys de silenci no es posarà a parlar ara perquè han vingut els mossos. Com que la pobra pedra no sap de que ni perquè l'estan acusant mira cap un altre costat, ah, que les pedres tampoc miren?, val no discutiré amb vosaltres aquestes coses perquè sou uns tanoques que nomes creieu el que us expliquen quatre que diuen saber-ho tot. Que passa quan et paren els mossos hi no els hi contestes, ni tan sols els mires a la cara? doncs que s'emprenyen i es posen mes xulos encara, i amb això no vull dir que siguin xulos per defecte tot i que ho estic diguen, es que son molt xulos. I com que ja sabeu, estimats i estimades fans que tants de milers de cartes m'envieu amb la vostra admiració, que jo respecto amb orgull i admiració, amb carinyo i comprensió aquest noble i meravellós cos policial que tant ben protegit em fa sentir, no detallaré la ridícula situació que va succeir quan els mossos emprenyats intentaven fer bufar la prova de l'alcoholèmia a la pobre pedra que res no entenia, el borratxo que puja al cotxe que tenia aparcat just darrera del dels mossos, primera i gas a fons, rasssssssssssssssss, cotxe de mossos ratllat de punta a punta, retrovisor per terra, i ara si, ara si hi havia mala llet. Tot veient desaparèixer el vehicle es giraren cap a la pedra porra en mà, patim, patam, patum, ara si que et caurà el pel i ademes hauràs d'arreglar els desperfectes ocasionats al vehicle oficial. Intentant emmanillar-la  es besaren d'amagat amb passió i luxúria, els bigotis encreuats i els ulls clucats, ara es la meva pensà, i aixi la pedra arrancar a córrer en direcció el Bosc de Can Maitornis del qual mai mes tornà. Que si home, que ja se que no creus que les pedres corrin, però que tant se me'n fot, allà tu i la teva ignorància
Es per això amics i amigues que no existiu, que si mai us diuen que les pedres no parlen, podeu contestar sense cap mena de dubte que no es que no parlin, es que no volen parlar.

Realment llegint això sento vergonya, però com diuen "Hi ha coses pitjors"