Sempre amb paranoies Joan

Benvolguts i estimades, avui no se de que parlaré però mes del que parlaré em preocupa saber quina foto posaré, perquè vinc de veure el Barça-Benfica, 0-0, partit ensopit amb molta gent de la masia que ho ha fet bé, però no deixa de ser un partit ensopit. Dilluns me'n vaig a Menorca, concretament a Maó amb en Pepe, un company de feina que li agrada escriure i ja ha fet un parell de llibres, el segon dels quals acaba de publicar i he llegit amb prudència i intentant ser objectiu, ja que encara que ens coneixem molt poc, hi ha una proximitat diària i hem caminat uns quants kilòmetres de costat per fer l'empresa que ens te a sou mes gran i lluenta,  m'ha sorprès molt gratament, porta per títol "El secreto de las brujas", i si no m'equivoco es pot comprar a una llibreria de Sant Feliu de Guixols que es diu "La Guineu", en castellà seria la zorra que queda mes lleig, però no deixa de ser la mateixa bestiola, també podeu visitar la seva web que es aquesta que a continuació veureu perquè us la posaré amb un link que serà brutal com sortirà subratllar, som-hi www.jmortega.com, què?, ha quedat ben subratllat o no?, si ja us ho he dit, collons. D'acord, no queda subratllat, i qué?

Bé, que no se quina foto posar, perquè ja se que podria no posar-ne cap i no passa res, però que no em dona la gana, que passo d'escriure i no posar cap fotografia, que ja se que tu no t'emprenyaràs i m'ho perdones tot, de fet es normal i senzill d'entendre, no hi ha ningú que em llegeixi, de fet crec que es l'únic motiu que m'empeny a escriu-re, el saber que ningú em llegeix, o pràcticament ningú perquè el dia que vaig publicar l'últim comentari he vist que hi van haver cinc visites, segurament tres eren meves per veure com havia quedat i les altres dues no se de qui, potser d'una persona o potser de dos, o potser quedeu mil a casa d'una soltera sense passió per llegir les meves paranoies davant d'un ordinador amb pantalla de dinou polzades i ho aneu fent per torns, o amb una pantalla gegant disfrutant i patint per igual, crtiticant-me i adorant-me per igual ( això últim necessito creure'm-ho fins que hagi acabat el curs de hara-kiri i sigui capaç d'acceptar el fracàs amb honor japonès). Total, que no se quina foto posar, collons, i vosaltres no acabeu d'ajudar.

Per cert, avui m'ha trucat en Pitu, fa temps que no ens veiem per diferents motius, ell últimament arriba tard dels viatges i jo també vaig a diferents llocs. No anem tant a esmorzar, ni de birres, però perquè no coincidim, vam tenir una mica de "tensió" fa un parell de mesos i des de llavors no ens hem vist gaire, amb un altre persona pensaria que potser han canviat les coses, però amb en Pitu no, jo l'aprecio moltíssim i se que ell a mi també, per tant nomes es qüestió de juntar-nos un dia fer unes birres, quan una amistat es fa poc a poc i amb prudència no es fa malbé per una idiotada, de fet ni ell ni jo som idiotes, potser una mica golfos si, però idiotes no. Està a València carregant taronges, original, eh?. Crec que potser posaré alguna foto de les que feia quan encara no tenia la càmera reflex, si, buscaré.

Bé, si em deixeu busco alguna foto per posar, ara que si voleu que continui aqui jo firmes, que per aixó vaig fer la mili, a Madrid ni mes ni menys (anava a escriure Madrid amb minúscula, pero m'ha semblat que seria igual d'imbècil que qualsevol imbècil d'aquí o d'allà), lectors i estimades inexistents, sabeu que es la mili?, que era de fet la mili?, mola dit en plan militar, S.M.O., un SMO de llibre, ServicioMilitarObligatorio, collonut, lo de Servicio me la sua, lo de Obligatorio em toca els collons, però lo de Militar em posa catxondo, molt catxondo i porc, ostia santíssima, si fins i tot vaig desfilar per la castellana de Madrid el dia dos de maig, 2 de Mayo dia de la Comunidad de Madrid, gent pels carrers aplaudint, banderetes d'espanya, desfilant per la castellana de bonito, amb màniga curta, guants blancs, CETME a l'espatlla, música de la banda per somniar, fart de porros, juntament amb guàrdia civil, policia municipal, policia nacional, i no recordo quant personal d'aquest estrany i havia en aquell dia de maig de 1986. Si, hi va haver discurs d'en Joaquín Leguina, il.lustre president de la comunitat madrilenya en aquelles èpoques, un gran polític suposo, però per suposar something agradable. Feia molt que no posava alguna paraula en angles, m'obligo a escriure més. Se quina foto irà aqui si la trobo, l'escanejaré per vosaltres, no em mireu el paquet si us plau.

Ara hauria d'escriure amb a few words in english, per complaure la meva estúpides i el meu ego, per tant if you want pots deixar de llegir right now perquè no puc garantitzar la teva estabilitat mental. Hi, my name is Joan malgrat que al teu país em diguis John, my father is a bitch i la teacher es la meva passió, whatever que mes dona si us no sabem que estic escrivint, en el fons doesn't matter what i escrigui, el mon continuarà dominat per una colla de donkeys estúpids que running darrera la pasta ens estan killing without escrúpols, ja ho he dit at the beginning, una stupidity brutal, però well, que més dona?. Have a good night readers and lovers,