A ca la mama

Estimades princeses que no existiu, em dirigeixo a vosaltres, i no als carcants que us acompanyen, estic acabant de dinar a ca la meva mare, o a ca la Paquita, o a ca la mare que em va parir o si us estimeu mes, a la casa que farà que els meus germans i jo acabem als tribunals quan la Paquita falti, que deu la guardi molts anys en glòria i salut. Bé que estic acabant de dinar amb el meu germà, els meus fills, la meva neboda, l'Aurora que ha arribat ara de treballar, i evidentment, la Paquita, que ens ha fet una paella que sempre critico però que la fa molt bona, res a veure amb el que la gent diu paella que no tenen ni puta idea del que es. Que es passió de fill?, que poc em coneixeu bambines, res de passió, just reallity, la paella original, real, inicial, autèntica, ni portava gambes, ni portava calamar, ni portava escamarlans ni portava mes mariconades que les que el poble es podia permetre, que poques coses es podien permetre mes enllà de batxocons, conill, pollastre,i mongetes verdes apart d'altres coses que ni recordo ni vull recordar.

He entrat més que res per dir que el meu germà, el petitó, l'estimat de la mama, fot una panxa que sembla un bou prenyat, que potser els bous no es prenyen però el meu germà es un cas apart, ja heu llegit que es molt bona persona, molt carinyos, molt tendre i molt "tonto", però ara fot una panxa que fa entre por i fàstic, i clar, desprès del cafè i el xupito, o xarrup com diuen els pura raça, m'hi he fixat i l'hi he hagut de dir, s'ho ha agafat com fa una persona amb seny, sense gaires provocacions ni exabruptes, exabruptes no se si existeix però m'agrada i punt, el que deia, que quina panxa fot el meu germà, ara si puc us posaré una foto que s'ha deixat fer per tenir el protagonisme que li pertoca conscient de que no pot evitar-ho.

Fora d'això res mes a dir, princeses si busqueu un home, no el busqueu a ell, busqueu-me a mi que estic mes potable.