Bevent passar, Umpah Pah

Estic cagat de fred, tinc molta fred, però fa uns dies que porto Umpah Pah al cotxe, i recordo lo efímer i llunyà d'aquells dies, lo lluny en el temps i lo lluny i aprop que ho sentia, fa molts d'anys que soc la meva contradicció, m'estimo i m'odio, em se el millor però també el pitjor, ferm i convençut, insegur i fràgil, en fi, la contradicció de mi mateix, que no deixa de ser la veritat, soc jo. Deià això perquè he tingut ocasió de parlar amb l'Adrià Puntí en alguna ocasió, que crec que s'ha canviat el nom però no el recordo ni vull fer-ho, en un bar que freqüenta o freqüentava perquè fa un parell o potser tres anys que no hi vaig, que deia que les vegades que hem parlat veig una persona amb aquestes característiques però executades de forma mes radical. Us deixo un vídeo de Umaph Pah, que també era un indi de còmic abans, amb una qualitat força pèssima, però es de grans records per mi, una època que va ser molt estranya per mi. Au, a cascar-la

 Són les onze del matí, no em preguntis res, quiet

és un diumenge qualsevol, m'aixeco i vaig de tort
i a la boca i tinc mal gust, tot ho veig borrós.
El cap em va molt a poc a poc mentre no puc parar
el meu carai de cor...
M'hauré, m'hauré... de canviar el cervell.
Tot just tocat el tut començo a rondinar
d'aquell despertador, que sempre em sol posar nerviós.
I cada nou raig brillant em costa més dibuixar
l'esbós senzill d'un somrís abans
que fàcilment sortia d'aquella engruna de niu dolç.

Em fa molt mal pensar que el futur és gris
que es podrirà fent un badall.
Tu sempre dius que està ben bé a punt d'arribar.
A bona hora vindràs...
que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar
el temps corre, se'ns està socarrimant
vull aiguardent, jo ja no puc esperar.