Mes tonteries

En arribar al tercer capítol no sabia on posar aquell cony d'home. No l'havia volgut matar, però ja no el suportava. Brut, pudent, greixós i sense cap mena de voluntat d'ajudar-me a acabar be aquella primera gran obra mestra, la meva primera gran obra, la que m'havia de treure del silenci, la que em faria un personatge admirat, i ell, aquell mal parit, cabró, amb el seu bigotet feixista, el seu cap desproveït de cabell i d'intel·ligència, la panxa contenta i les sabates sense cap mena de lluentor, moguen-se per allà como si la història no anés amb ell. Cabró.

- Escolta Jordi, hauries de passar per maquillatge, hem retocat una mica el guió
- Ok, Dire
- Jordi, t'he dit mil vegades que no em diguis Dire
-Ostres, si, perdoni Director, ja hi vaig, gràcies
- Jordi, em dic Joan, ho recordes?
- Si senyor Joan, disculpi, ja vaig a maquillatge, perdoni. Segur que ha fet un gran final per aquesta gran obra, es vostè el millor Director que he treballat mai senyor Joan
- Aviam Jordi, si saps que no m'agrada que (agafant aire i paciència) em diguis Dire, ni senyor i molt menys que em tractis de vostè, per què continues fent-ho, pots explicar'm-ho, si us plau?
- Es que jo a vostè li tinc molt de respecte senyor Joan
- Escolta Jordi, tu no voldràs fer-me res dolent, veritat?, hmmm, per exemple, tu no estaràs buscant tornar-me boig, ni rebentar-me els circuits que controlen els nervis, tampoc voldràs que em torni violent ni voldràs que jo....tu això ho fas expressament, oi que si Jordi?
- Senyor Joan, no se de que em parla, jo només puc estar-li agraït, es el millor senyor Joan
- Mira Jordi, en tres segons que ja son dos et vull a maquillatge, FOT EL CAMP, FORA DE LA MEVA VISTA
- Si senyor Joan, fins ara Dire, no poso en dubte que es el millor, el millor Director que he treballat mai

(Cabró, ho fa expressament)