Que dius Joan?

- M'agradaria saber per què collons em fas viure al costat d'aquest llampat, podries explicar-me-ho?
- Jo...no se...pensava que...que us passa...?
- A ell res no li passa, no el veus, ni m'escolta, ni es comporta, ni té el mes mínim sentit de la convivència, no ho veus?
-Doncs no, no veig res, de fet no se si m'he tornat boig, que faig parlant amb tu?
- Ah, no se, tu sabràs
- Calla idiota que no em deixes viure
- Veus, ja m'ha dit idiota, i això no es res. Als vespres es tira pets, pudents i sorollosos, rots fastigosos, canta i moltes nits va torrat com un monarca en una festa privada amb una tal Bàrbara. I ja que hi som això no es tot, un dia, que tu no hi eres, va intentar violar-me, menys mal que vaig tancar-me de tapes ben tancada, perquè si no, no se que hagués passat, tres lloms mes enllà hi viu un altre llampat, aquest mai diu res però te unes paraules que em fan certa por, a dalt hi ha un vell que no deixa de fumar picadura i de somriure com un porc viciós, per no parlar del marrano que està amb la Lolita, bé, no hi esta però li agradaria al molt fastigós. Quan vaig venir a viure amb tu no m'esperava que em tractessis així, estic molt decebuda Joan, m'has fallat i et demano si us plau que em canviïs de lloc, de lleixa i fins i tot d'habitació, per què no em portes sempre amb tu?
- Isabel, parlaré amb tots ells i ho solucionaré, ja veuràs
- Estic molt trista Joan, això no es viure, viure entre llampats i porcs no m'agrada

Així va ser com un dia me'n vaig adonar que hi havia alguna cosa que no funcionava en aquesta meva cova. Encara que us costi de creure era l'Isabel Allende que es queixava del seu veí, en Quim Monzó. Perquè en Quim val a dir-ho es una mica animal, però tampoc tant com per que aquesta se'm posi així cada cop que entro aquí. El de tres lloms més enllà es en Chuck, en Chuck Palahniuk, que d'acord, es una mica abstracte i surrealista, però collons si no li diu res de que es queixa?. El de dalt en Pla, com collons pot queixar-se d'un tio així si viu a un mon que no convergeix amb el seu en cap punt, i el pobre Nabokov, que està allà i nomes te ulls per la Lolita, que collons l'importa a ella el que fa si tot es literatura?

Em va deixar preocupat que no se'm queixes d'en Groucho, potser li havia passat alguna cosa, i vaig anar a trobar-lo. El vaig trobar pintant-se el bigoti

- Ei Groucho, que tal per aquí, feia temps que no et visitava, que tal tot?
- No veus que estic ocupat, si no es molèstia torna ahir, adéu
- Val, escolta Groucho, que et semblaria canviar de posició i anar a reposar al costat d'una bella dama?
- Ei nano, on esta el bitllet per aquest viatge?, prometo comportar-me de forma obscena sempre i quan ella no es deixi, si es això el que desitjo, clar. Ho desitjo?: Si. Anem vailet, deixam agafar les meves pertinences i anem a conèixer aquesta bella dama que avui no passa el metro per Wisconsin.


Pensat en com solucionar-ho se'm va encendre la bombeta, vaig veure clarament el que li passava a l'Isabel. I així va ser com vaig acabar amb el problema. Ara jeuen de costat "Asfíxía" d'en Palahniuk, "La magnitud de la tragèdia", d'en Quim, "Historia de O" de Pauline Réage, "Cuentos de Eva Luna" de l'Isabel, "Lolita" d'en Nabokov i al costat hi ha "Memòries d'una amant sarnós" d'en Groucho. Em consta que ara qui no pot dormir es en Quim, m'ha explicat que la veïna s'ha tornat una porqueta i que cada nit es una festa dins el seu llom, diu que entre whisky i whisky la sent xisclar com una truja a l'escorxador, que a vegades li cauen les calces al cim d'en Jorge Bucay i que te un somriure etern dibuixat a les pàgines.

En Pla s'ho continua mirant tot des de dalt amb un somriure maliciós i un cigarret de picadura penjant dels llavis