Va Gina

- Va Gina, ja ho hem parlat molts de cops això i ja saps que no estic preparat, em fa molta por i m'incomoda que en tornem a parlar
- Però per què et faig por Josep?, a que li tens tanta por?
- A la foscor del teu ull, a la selva que t'envolta, ets el desig i el pànic, la fragància i el verí, Va Gina, si us plau, no tornem a començar amb la mateixa història de sempre
-Però Josep, no entens que l'Elisabet està esperant, desitjant, somiant que tu i jo ens fem amics, per què no fas aquest esforç per ella?, no l'estimes?, no t'importa?
- Va Gina, això no es just, no es just que em parlis així i ho saps, jo a l'Elisabet l'estimo molt, i ho saps, però això es quelcom superior a mi, em fas por i això no puc remediar-ho, ho sento però no, no m'acostaré als teus dominis, Va Gina, mira d'entendre-ho
- Doncs no, no ho entenc Josep, i et diré més, mai podràs ser feliç amb l'Elisabet si no em perds la por, i encara podria dir-te també que mai t'estimarà l'Elisabet si tu i jo no som cosins, ja saps quan mes cosins mes endins
- Va Gina, no continuïs amb això, si us plau...
- Amb qui parles Josep?
- Amb ningú Elisabet, estava rumiant en veu alta, t'estimo Elisabet
- Jo també t'estimo Josep, però....