No sé com titular-ho, una idiotada més?

Avui que és Sant Amadeu de Silva i Meneses (beat), Sant Llorenç, Santa Filomena, Sant Francesc Drzewiecki (beat), Sant Llàtzer Tiersot (beat), de l'Àrcangel de Calatafí Piacentino (beat), Sant José Javier Gorosterratzu (beat) i Sant José Calvo Lozano (també beat), avui que és un dia amb una santedat i betaificitat, o com collons es digui, avui, no parlaré de sants. No se de què parlaré, però de sants NO, tot i que potser acabi fent-ho, perquè sé sempre com començo, amb les ganes i la voluntat que ho faig, però mai sé com degenerarà el meu cervell quan prem el control del meu cos, digues-li dits, digues-li voluntat, digues-li com et surti dels collons,. En definitiva, que sé com començo, però mai, o quasi mai, com acabaré, i això no és culpa meva, us ho prometo, és culpa de jo.

Bé, per començar us diré que dins del meu desordre ordenat, quan vaig netejar una mica aquesta quadra, des d'on us escric, vaig decidir, en trobar coses que m'agraden, petites idiotades si voleu, un cargol d'un MP3 que vaig tenir, pedres que vaig recollint arreu, boles metàl·liques, una carta amb un joker, un regle metàl·lic, un mapa topogràfic de la garrotxa, etc..., vaig  decidir fer el meu cofre particular de les coses que només jo puc entendre que tenen un sentit, i sabeu el perquè?, us ho diré amb tota l'exactitud que sigui capaç, perquè només jo sóc capaç d'entendre el sentit que tenen les coses sense sentit ni valor econòmic o material que vaig guardant. En aquesta puta societat en què vivim, en la qual jo mai he tingut gaire cabuda, però quan tenia feina, tot i no acceptar-la ni ser acceptat, donava un rendiment i ens toleràvem mútuament, em refereixo a la societat, ja que a tots us desitjo uns "jefes" com els que jo tenia. Però bé, al que anàvem, dins del meu cofre hi ha coses, que si realment es valoressin pel seu pes singular, és a dir, sense entrar en valoracions econòmiques, comercials, o sentimentals, tothom desitjaria fer el seu cofre particular de coses sense sentit però totalment sentides. Perquè (potser lamentablement, o no) jo tinc més tirada a sentir coses, objectes, plantes i animals que persones, no vol dir que sigui un psicòpata sense sentiments, però me'ls menjo amb patates, i m'emociono, d'alegria i de tristesa, però sóc força dur i rígid en aquest aspecte, i malgrat que hi ha coses que em fan mal, i d'altres que m'alegren tinc la virtut/defecte de no enfonsar-me en les tristeses ni d'alegrar-me en les alegries. Tothom hauria de tenir el seu cofre, i també hauria de ser menys fred que jo, això també ho crec.

El cofre és comprat al xinos, o xinesos, és a dir, res de fustes nobles, ni antigues, ni res de res, senzillament

és la cambra on reposen aquelles coses que si no estiguessin aquí serien deixalla, brossa, porqueria, o ves tu a saber que. Faré unes fotos i us les posaré perquè us feu una idea més correcta del que vull dir.

He dit que no parlaria de sants i de moment estic complint, però no he dit res de beats. Que tampoc en parlaré, espero, però us heu donat conte de quants n'hi ha només avui?, tela quanta gent bona hi ha hagut en èpoques pretèrites, per això avui ja no en queden, i l'església esta farcida de fills de puta, pederastes, lladres, i això si, molt bona gent de base, el problema, com en els polítics, és que quan deixen la base es converteixen en depredadors de poder, que estic segur, mai haurien cregut que podrien ser, però tot i així, depredadors de poder. Parlant de depredadors de poder, em sap greu aquest home, en Francesc, Francisco, Francesco, Francis, o Fran pels amics, el papa, vaja. No, el teu no, el de Roma i dels cristians. Em sap greu perquè el pelaran, però no els islamistes, els jueus, budistes, evangelistes, o de qualsevol altre religió, els seus mateixos el pelaran, si, lamentablement, però l'establishment funciona així. On s'ha vist un Papa que sigui capaç de posar en conflicte els interessos econòmics de la Santa Seu, el negoci de Déu Nostre Senyor a la terra?. On s'ha vist anar sense blindatge, ni escorta?. On s'ha vist deixar-se tocar, acorralar, acostar-se tan sols, als que només aquest gest els hi significa mitja vida?. On s'ha vist no posar-se sabates caríssimes fetes a mida?. On s'ha vist posar-se a favor dels necessitats?. I no ser capaç de jutjar, i condemnar a la foguera, gais i lesbianes?. Dins del meu ateisme, o com collons es digui, m'agrada en Franciscu de Roma, llàstima que ens el faran durar poc. Això si, els mateixos que maquinaran el seu traspàs, seran els que el beatificaran. Perquè no ens enganyem, una cosa és ser Papa, i l'altre jugar amb la major fortuna del món, això no ho permetran. Espero que el gran cabró el protegeixi dels que l'envolten, i de si mateix, no fos cas que canviï de pensament i sigui un mes de tants.

No sabria que mes dir-vos, però em costa, desprès de tants de dies de no dir res, tallar el rotllo. Que fa molta calor, això suposo que ja ho sabeu. Que el consumisme en el que vivim és absurd i fastigós, però això suposo que també ho sabeu. Que hi ha vegades que tot se'ns gira, tant per bé com per mal, sense acabar d'entendre el perquè, això ho sabíeu?. Que quan una flor mor, és perquè en neixi unaltra de més maca, o no, però mor per donar-li la vida com aquesta farà al seu moment, que si veus un animal a la carretera fes el possible per no atropellar-lo, però si has de posar en perill la teva pròpia vida, o la de qui t'acompanyi, no tinguis remordiments i agafa el volant amb fermesa i decisió, que la part mes decent del planeta són el mar i els oceans, perquè el fastigós ésser humà no ha tingut collons de colonitzar-los. Bé, tot això segur que ho sabeu, però el que no sabeu, i això és cert, és que tinc un ventilador sobre la taula, enfocat directament al cap, al tres que és el màxim, refrigerant el meu pobre cervell atrotinat de tants anys i substàncies, que estic escoltant Muse, que tinc en el got dels llapis unes tisores amb el plàstic negre i que em van costar tres euros a l'Abacus.

En fi, jo no us obligo a llegir-me, de fet no sé si m'agrada, perquè de vegades, escric coses tant mal expressades, tan tristament absurdes, que m'agradaria sentir vergonya aliena, però en el fons no deixa de ser vergonya pròpia, que fa més mal a l'amor propi, encara que aquest el tinc ja bastant cuit.

Adéu, i no he parlat de sants, que consti en acta.