Avui he estat quatre hores de rellotge netejant llibres, son uns tres-cents, potser una vintena menys, però pel cas és el mateix. Aquesta quadra des de on escric ha estat pintada, netejada, polida i enllustrada. Ës per això que aquest matí quan anava a col.locar els llibres de nou a les lleixes he pensat, "Joan, pel dret o ben fet?", i tot i tenir intencions de tirar pel dret, no m'ho he permès i m'he amonestat a mi mateix per ser tan porc pel fet de plantejar-me-ho tan sols.
El cas és que he escoltat molta múscia mentre ho feia, Gossos, Glaucs, Ja t'ho diré, Lax,n,Busto...i aquí és on anava, TINC FAM DE TU. Que la trobo tan i tan tendre que no en diré res més, intentaré fer-la trossets.
Vagi per davant que m'agrada molt aquest tema i que considero que Lax'n'Busto, quan hi havia en Pemi, és una de les úniques coses del rock en català amb una trajectória potent, sólida i amb un bon grapat de temes que van marcar una época. Que ja sabeu que la meva finesa de vegades sembla una critica cabrona, i no, no es aquest el cas .
VAIG TROBAR-ME UNA DESTRAL, A DINS L'ARMARI.
Encantador, jo podria trobar una destral dins el meu armari, i pantalons, obrellaunes, una gàbia de pardales, samarretes, tres papers de fumar utilitzats, tornavisos, forquilles, calçotets, camises sense planxar, granotes, tisores, i alguna tapa de calamars a la romana. Clar tot això si no fos, perquè potser em fotrien fora de casa, ja que l'ordre i l'endreça està molt perseguida, com tots bé sabeu.
EM VAIG EXCITAR, DESITJAVA VEURE SANG I LI VAIG CLAVAR AL MIG DEL COR. NO VA PODER NI CRIDAR, PER SORPRESA LA VAIG AGAFAR.
Meravellós, volia sang i en contes de mirar si tenia alguna crosta per arrancar-li, li clava la destral al mig del cor, curiosa i perfecta l'exactitud del tall, i la precisió. El fet que no crides és el que realment m'excita a mi, perquè quan algú crida em poso molt animal i jo encara crido més. Tot i que ja fa uns anys ho he anat corregint, crec que amb força encert, sense arribar segurament al nivell d'aprovat, pel que he estat jo en pretèrit, encara ara, quan sento algú que crida se m'activen certes alarmes que de vegades controlo i altres em costa més. Jo crec que això de què la va agafar per sorpresa es mentida, si no si posa bé, com collons aquesta precisió amb la destral?.
VAIG VEURE'M LA SEVA SANG, VAIG MENJAR-ME EL SEU CERVELL, TAL COM A MISSA FA EL CAPELLÀ, PER TENIR-LA A DINS ME LA VAIG MENJAR, I ARA ÉS PART DE MI.
Per beure m'estimo més la cervesa, Estrella concretament, però val, em poso en situació i me la beuria, tancant fortament els ulls, i fent pinça amb els dits índex i polze fortament a aquest botifarró de nas que el gran cabró em va regalar. Però això de menjar-se el cervell, és una de les coses més maques, més poètiques, més romàntiques, una demostració d'amor tan brutal, que soc incapaç de dir el que realment em fa sentir això. Us en doneu conte, l'estimava tant, que es va menjar el seu cervell. Un cervell ple de coneixement, de saviesa, de sinapsis, de neurones, gris i llefiscós, i per amor se'l menja, mai podré estimar tant a ningú com per fer aquesta demostració d'amor incondicional. Aquí em sobra el capellà, però havien d'ajustar la lletra. El fet de menjar-se-la, i entendre com entén, que ara forma part d'ell mateix és una cosa tan tendra, que no sabria dir res més, espero que tardi a anar a fer aigües majors, perquè tanta bellesa no es pot perdre per un mal de ventre.
VAIG PICAR LA SEVA CARN, PER FER CROQUETES, VAIG FICAR A DINS EL FORN, EL SEU COR TALLAT EN DOS, I AMB ELS SEUS PULMONS, ELS CANALONS. VAN TENIR AQUELL GUST GENIAL QUE NINGÚ LI SAP DONAR.
Quan no havia entès, realment, com de gran és la magnitud d'aquesta prova d'amor etern, pensava, "La carn magra, mitjana i llom desossat, o amb greix i tot?", ara sé que tal com ve, perquè encara que no ho sabeu, estem parlant d'un amor molt gran, on no es fa fàstics a res, i quan dic a res vull dir res més que això, a res. Per tant segur que desossat i a la picadora, el que no sé és si li va munyir alguna mamella per fer la beixamel. El seu cor per la meitat, justa i precisa al forn, amb els pulmons els canalons, que tenien aquell gust tant especial que ningú, ni tan sols les àvies saben donar. Voleu que us digui a quina conclusió he arribat desprès de dues hores i quaranta minuts, que aquesta noia s'inflava de porrus de maria, per això aquest sabor tan peculiar, segur, convensudissim, ha de ser això.
VAIG VEURE'M LA SEVA SANG, VAIG MENJAR-ME EL SEU CERVELL, LA ÚNICA COSA QUE NO EM VAIG MENJAR, VAN SER AQUELLS ULLS QUE EM TORNAVEN BOIG, ELS GUARDO EN FORMOL.
Si, d'acord, el formol no és res gaire romàntic, però guardar els ulls dins d'un pot de cigrons buit, mirar-los cada nit abans d'apagar la llum, a la tauleta de nit, i dir-li, "T'estimo ullets de boira", això no sé, però segur que cap de vosaltres estimeu d'una forma tan sincera les vostres parelles.
I ARA NO SÉ EL PERQUÈ DE TOT ALLÒ QUE VAIG FER. ARA NO ELS HI PUC PARLAR, DONCS ME LA VAIG PAPEJAR. MALEEIXO AQUELL MOMENT, CADA DIA CADA NIT, L'ESPERIT DE LLUCIFER EM VA PODER POSSEIR.
Que passa?, doncs que ara no ho entén, perquè l'he estimat tant?, que va donar-me per que l'estimes tant?, quin encanteri m'ha poseït?, ara resulta que no els hi pot parlar als ulls, clar que no els hi pots parlar capullo, si ja ho dius tu, te la vas papejar, amb lo barat que diuen que és el mercadona, i tu et menges la novia, té collons. Això de maleir aquell moment trobo que és de covard, i més cada dia i cada nit, no tens feina o que noi?, si ho has fet apetxuga, que tots tenim coses que ara no faríem, però quan ho vas fer que pensaves?, eh, que pensaves?, ahhhh, que era el que tocava, no?, doncs no siguis pamplines. L'esperit de Llucifer, tu creus que en Llucifer va a buscar una ànima com la teva?, burru, busca gent amb poder, no veus que és un vago, busca polítics, bisbes, banquers, jutges i putes. No te'n dones conte que amb una ànima d'aquestes té el poder sobre tu, sobre mi i sobre la mare que ens va parir a tots, burru.
VAIG FUMAR-ME UN CIGARRET DESPRÉS DE L'ÀPAT, TOT SEGUIT VAIG NETEJAR LES PARETS PLENES DE SANG. I AL BAR EL COSTAT, FEN UNA BIRRA SORTIA A TELEVISIÓ EN JACK EL ESTRIPADOR.
Això del cigarret, segur que era amanit, i tot i que fumar no està gens bé, t'entenc. La vas matar, no et va fer el dinar, vas haver de netejar tu tot el merder que ella va deixar, i a més a més, ella no hi era. El tema de la birra i la televisió, jo, personalment, crec que és una puta coincidència, una marranada d'aquelles del destí, no sé, vols dir que estava preparat?
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada