2on. Rallie de la Terrissa, Llambilles-Quart

Ahir es va celebrar el segon rallie de la terrissa, entre Quart i Llambilles, o entre Llambilles i Quart, això no té importància. Potser que us agradin les curses de cotxes, en general, a mi m'agraden, els rallies en particular, l'olor a gasolina cremada, el rugir dels motors, si us agraden les noies dels paraigües, no cal que veniu,  no en fem servir d'això aquí, per decorar ja en som uns quants que ho fem, no sé el perquè exacte, però us asseguro que decorem. Cadascú tira cap una part de la muntanya, a veure la passada, uns més amunt, d'altres més avall, pujem amb cotxe, furgoneta, moto, a peu, però quan acaba la passada no hi ha pèrdua, ens tornem a trobar tots a can GiGi, podríem dir que és el nostre parc d'assistència. I clar, allà  matem la sed. Jo no sé, i això és ben cert, com ens pot agradar tant la cervesa. Si fins i tot al gos de l'Alex li agrada.

Si us agrada menjar pols, veniu. Quan serres les dents, la notes vidriosa i fina, cruixent i seca. Si us agrada caminar, veniu, és tot bosc, bosc  i mes bosc, camins, camins i més camins.

Jo hi vaig anar tot el dia amb moto, pujant per camins i corriols, poc a poc, molt poc a poc, perquè tampoc es tracta de córrer, era més disfrutar de ser per allà al mig que el fet d'arribar-hi. A la primera passada vaig pujar sol, i vaig fotrem un bon fart de caminar pel tram, pujant i baixant per aquells polsosos camins. Vaig trobar-me amb tota la banda bevent cerveses a una forquilla. A la segona passada, en la qual no tenia cap intenció de caminar gaire, em vaig trobar amb en Sergi, va enfilar-se a la moto i vam arribar fins el tram. "Joan, anem cap aquí", i en Joan cap aquí,"Joan, anem cap allà", i en Joan cap allà, "Joan, pugem a dalt", au, vinga, cap a dalt, és igual que li digués que no, cap a dalt. Total que per no voler caminar, vaig tornar a caminar força.

En acabar aquesta segona passada era hora de dinar, bé, la gent que el dia de rallie té ganes de dinar, aquí n'hi ha uns quants que se'ns treu la gana amb els nervis i l'emoció, cap a can GiGi. Estàvem uns vuit o deu allà fora asseguts, que entren dos Mossos, cap a dins i allà fora, no diria xiuxiueig, però tampoc a crits, doncs el que passa, una mica de conya. Van estar-hi uns deu minuts, al bar i de servei, sort tenen que no els vam voler denunciar. Suposo que per això és que al sortir, el més gros dels dos, en passar pel nostre costat va deixar anar "Va ara ja ho podeu treure que ja marxem". Suposo que deuria ser per demostrar-nos que ell havia estudiat a l'acadèmia, i que sabia que allà si amagava cosa alguna grossa. Tan grossa com un parell de bosses de mariajuana. Suposo que al no denunciar-los ells van voler fer la vista grossa també amb nosaltres. Això, és el mateix que fan els polítics a una escala més gran, tu em tapes i jo et tapo. Així van les coses.

A la tarda dues passades més i tornem a veure en Francesc, si, el de can GiGi. Unes birres i cap a casa a dutxar-me que comença aviat el Barça. En acabar el Barça, cap a ca l'Àngel que tenim sopar, ens vam fotre uns xuletons d'algun animal que abans era viu, i ara ja és mort. Els va portat l'Enric de Santander, i que voleu que us digui, son collonuts. Kilo dos-cents cada un, aproximadament, mongetes fregides amb cansalada, bitxo i bròquil confitat, vi, naturalment, ratafies, orujos i demés vitamines. En fi, suposo que amb el poc que he explicat, ja us n'heu donat conte que a aquelles hores m'hi veia d'un ull o de cap. Va ser un bon sopar. Vaig arribar a casa a les cinc i vaig estar mirant la cursa de Moto2 fins les sis, i a dormir que ja tocava.

Avui hem anat a la presentació del curtmetratge Llàtzer, si aquell que us vaig comentar que hi sortia en Martí, la veritat és que ha quedat molt bé acabat, i dins de dormir poc estava molt menys perjudicat del que pensava que estaria. Un cap de setmana força mogut, sobretot ahir, però s'ha de contar com una setmana més que he sobreviscut.

Ja sé que potser he acabat una mica a l'sprint aquest escrit, però no tinc ganes d'escriure més, tinc molta calor, i vaig a prendre la fresca una mica. Adéu.

CLICKA SOBRE L'IMATGE