Diada Castellera de Sant Narcís

Ahir va ser dia de castells a Girona, amb motiu del que tots ja deveu saber, son les Fires de Sant Narcís, sé

que ho sabíeu tots, però potser, només potser, aquesta setmana em llegirà un noi que és australià però viu a Tanger. Jo no us puc dir el que l'ha portat allà, tant lluny dels cangurs, i no és per discreció que no us ho dic, és que no ho sé, de fet ni el conec, ni tan sols sé si existeix, però que jo no ho sàpiga no vol dir que no pugui llegir-me, per tant benvingut a la meva terra amic australià.

Com deia ahir va ser Diada Castellera a Girona. El meu germà, si aquell que de vegades faig sortir per aquí, és integrant dels Marrecs de Salt, concretament de MarrecsTV, que els Marrecs tenen TV pròpia, i com de germà només en té un, i una germana que se m'emprenya si no ho dic, em va aconseguir una acreditació per poder pujar a l'ajuntament a fer fotos. Això em va sorprendre una mica, que deixessin campar lliurement a un paio com jo per allà dins, no deixa de ser força curiós. Vagi per davant que jo de castells no hi entenc gens, per tant, si algú del mon casteller llegeix qualsevol cosa que no és correcte, oportuna, o està fora de lloc, demano disculpes per endavant. També dir que la meva intenció no és cap més que escriure una estona i posar les fotos que vaig fer, qualsevol cosa que veieu amb un comentari a l'entrada m'arribarà.  Dit això, s'han acabat les mariconades i anem per feina que es fa tard i haig d'anar a fer el dinar, avui faré macarrons o lassanya, encara no ho se.

Hi havia tres colles. Com a amfitrions els Marrecs de Salt, http://www.marrecs.cat/ , i com a colles convidades els Minyons de Terrassa, http://www.minyons.cat/ , i els Capgrossos de Mataró, http://www.capgrossos.cat/ .

Crec, i només crec perquè no en tinc ni puta idea, que els Marrecs van tenir una bona actuació, perquè quan

descarregaven semblava una reunió de hooligans, la mare que els va parir com saltaven i cantaven, jo, des de dalt del balcó estant, ho veia amb una perspectiva acollonant, ho escoltava amb un surround fantàstic, i pensava "Collons, si no els he vist beure ni una cervesa, que els hi passa a aquests animals, quan s'han torrat?" Joan, burro, que estan eufòrics, ahhh, val, així si.  Una cosa, els Marrecs son més lleigs que l'ostia, ara, les Marreques, collons quines dones més guapes.

Pels Capgrossos no sabria dir si va ser una jornada bona o dolenta, només puc dir que n'hi havia molts. Camises blaves, fosques, m'ha donat feinada el blau per deixar mig decents les fotos. Si no recordo malament, i això és complicat, van aixecar tres castells cadascuna de les colles, i els Capgrossos en van descarregar dos i un només el van carregar. Una cosa, els Capgrossos son més lleigs que l'ostia, ara, les Capgrosses, collons quines dones més guapes.

Pels Minyons n'estic segur que no va ser un bon dia. Feia temps que no patia tant per gent aliena a mi. En un dels castells que van aixecar, no sé si el primer o el segon, i tampoc sé si era l'enxaneta o l'acotxador, en anar a colocar-se, va passar cap a l'altra banda de castell i va sortir de caps. Va tenir la sort, si se'n pot dir així, que va fer una volta de campana i es va poder enganxar, als braços dels companys que tenia un nivell per sota, abans de caure. Però darrera ella, hi va haver una pluja de persones important, un rere l'altre anar baixant per aquella llei que no perdona, la terra ens estira, també es pot dir gravetat, dieu-li com voleu, però va ser una bona ostia. En anar apartant a la gent que li costava moures, va quedar un home estes al terra empedrat de la Plaça del Vi, que no es movia, o jo no el veia moures, el van atendre les assistències, i se'l va endur l'ambulància. Des d'aquest minúscul racó, sort company, a tu i a tots els que vau prendre mal en el dia d'ahir a Girona. Veient les fotos, me n'he donat conte d'una cosa, hi ha fotos d'aquesta caiguda, però quan miro pel forat de la càmera, no tinc el sentiment (humà?) de patir, m'ha impressionat més la foto que el fet de veure-ho en directe a traves de la càmera. Vaig veure caure una nena des de dalt fins abaix a plom, sense la protecció de la càmera, i se'm va fer un nus a l'estómac, això a traves de l'objectiu no em passa. Potser m'explico força malament, de fet segur, però per això hi ha unes fotos que ho expliquen millor que jo. Una cosa, els Minyons son més lleigs que l'ostia, ara, les Minyones, collons quines dones més guapes.

Impressionant la mainada que puja. Jo feia molts d'anys que no veia castells, Girona no és una zona on hi hagi castells gaire sovint, em refereixo a la província, se'n fan, suposo, però no com a la zones centre i sud de Catalunya. El que deia, la mainada, veure aquelles nenes i nens tan petits, enfilant-se amunt, amunt, amunt, és impressionant, son valents, l'esperit del nostre país està molt ben representat i definit en aquesta mainada, des d'aquí felicitar-vos i enviar-vos el meu reconeixement i admiració. I a les mares, i pares, d'aquests vailets i vailetes, ningú us va dir que no s'hauria de patir, agrair-vos la vostra valentia també, sense vosaltres aixó no seria possible, ja que jo no veig a cap d'aquests segons o terços fent d'enxaneta. Llavors els castells serien com al futbol, un pilar de dos, i una xibeca d'enxaneta.

Ahhh, no puc oblidar-me de saludar a un noi, patillero dels Minyons, surt en alguna foto d'aquestes que he penjat. El fet és que fa un temps, va sortir en el programa quarts de nou de TV3, i sense recordar la pregunta que li van fer, ni a què va venir, recordo que va dir quelcom semblant a això "La veritat és que els castellers n'estem una mica fins els collons de TV3", suposo, crec recordar que..., de fet no recordo el perquè era, però ho va dir amb una naturalitat, una tensió controlada, una mala llet mig continguda que em va quedar gravat. Ahir el vaig veure i vaig pensar, "guaita'l" en patilles.

Bé, no he escrit ni les coses que volia escriure, ni com les volia escriure, però son tantes les vegades que em passa això que no hi dono més importància de la que té, cap ni una. Us deixo les fotos que vaig fer, no totes però si unes quantes, si algú en vol alguna amb més resolució,  que m'ho faci saber a traves d'un comentari a l'entrada i em deixi una adreça de correu electrònic i li enviaré.

Ara vaig a fer el dinar, lassanya finalment.

CLICKA SOBRE L'IMATGE