Coses de la Paula

Avui us deixo una cosa, si és que es pot dir cosa, que no ho sé, que esta fent la Paula. La Paula és una noia que com totes les noies, és una noia, això potser resulta massa obvi, però cal remarcar-ho, almenys jo vull remarcar-ho i ho tornaré a fer. La Paula, com totes les noies, és una noia.

No negaré, perquè ni puc ni vull, que hem tingut problemes molt seriosos i greus, que ens han passat, i hem fet passar mútuament coses gens agradables ni de recordar ni de viure, i que potser tant l'un, com l'altre, hem estat prou imbècils com per continuar tensant quan ja la corda es trenca, no ho sé del cert, ni tampoc m'importa. Com la vida ens porta coses bones i dolentes, això bé ho sabeu tots, perquè tots hem patit per algú que ens deixa, i somrigut amb un primer plor a la vida, hem menjat un gelat que ens encanta, però també aquelles llenties que no passen ni amb un pal, que us he de dir de les llenties. Doncs com jo sé que això és així, visc al dia, és a dir, si estic de merda fins al coll, no m'enfonso gaire, almenys ho procuro, que no passi del coll, perquè sé del cert que arribaran millors èpoques. També al contrari, quan estic en temporades de pau i tranquil·litat, soc també conscient que tornarà la merda abans o després. I no em refereixo a res ni a ningú en concret, parlo en general. Senzillament el camí cap a la mort és així, uns en diuen penes i alegries, uns altres blanc i negre, i d'altres no ho diuen de cap manera. Jo, soc d'aquests últims, em sembla, però tampoc ho recordo, potser si li dic d'alguna manera.

Dit això, resulta que la Paula, ha estat uns anys com molta gent de la seva edat, en un núvol gris, o negre, o blanc trencat, no sabria definir el color. Coses de la crisi, econòmica, de valors, de convivència. De sempre li ha agradat molt la música, de fet no és que li agradi la música, és que la Paula és Música. No vull recordar quan estava amb la percussió, tamborilejant per tot arreu, a les portes, a la taula, a terra, PAULA, PARA D'UNA PUTA VEGADA.Tossuda per tot, més ho és per tocar i cantar, ha aprés a tocar la guitarra tancada a la seva habitació, fa molts d'anys que ho fa, i l'hauríeu d'escoltar, ho fa realment molt bé. També el piano, ara ha començat a fer classes, però crec que més per fer un salt qualitatiu, que pel fet de tocar el piano en si. Sabeu que veig jo?  jo veig que serà una gran compositora, que farà uns temes preciosos, tendres, durs, alegres i que qualsevol, sigui quin sigui el seu gust musical, escoltarà. Perquè estic al cent per cent segur, que qui ha viscut la foscor i la llum té molts de sentiments a dins, que si ets bo, floreixen en mil colors, i la Paula és bona i ha viscut llums i ombres. A vegades veig coses que no passen, però moltes altres, moltes, veig coses que han de passar, espero que aquesta sigui una d'elles. Per constància i esforç no quedarà.

També dona classes d'anglès, en una acadèmia, no sé quantes hores diàries, però moltes, ja que també ha reprès els estudis, gràcies al gran cabró, i sembla que li està anant força bé, si obviem l'educació física, en això sempre serà una maleducada.

Una cosa de la Paula, és que és rara, molt rara. Com definiríeu sinó a una noia que ha vist el musical del Fantasma de l'Opera unes set centes vuitanta-nou vegades? rara. I és que els musicals li encanten, tant que fins i tot en participa en un, Isabeu, us deixo l'enllaç de la pàgina http://www.isabeauelmusical.cat/ . La vam anar a veure a l'estrena, al teatre de Bescanó, ella feia de poble i se'm va fer pesat i llarg, la veritat, tot i que és molt maco de veure el muntatge i demés, se'm va fer una mica llargot. El director la vol fer també en anglès, aquesta obra musical, i qui està fent la traducció de tots els temes a l'anglès? si, la Paula. Ella és la cover, que en diuen en paraules tècnicament angleses que queden molt bé, és la suplent de la protagonista, l'Isabeau, i el dia trenta-un d'aquest mes, ella farà el paper, no cal dir que ja tenim entrades. Si ja heu escoltat el tema que us he deixat, per cert, us ha agradat?, us donareu conte que difícil serà per mi, salvatge com pocs, però suau com el vent, no emocionar-me com una monja davant una taca d'humitat a on se li apareix la verge. Sé que baixaran llàgrimes de dins, i estic orgullós de que així sigui. Potser us ho explico aquí, a no ser que no m'enrecordi, o no en tingui ganes, o que no ho trobi oportú, o simplement que passi de fer-ho.

Avui puc dir que crec amb tot el meu convenciment  la Paula ha agafat el camí correcte, i el camí correcte no es cap més que fer el que has de fer, el que sents que has de fer, deixant de banda lamentacions, retrets, plorar si, però cinc minuts, després aixeca el cap i endavant, que l'horitzó no vindrà a tu, busca'l, camina i hi arribaràs, abans o desprès hi arribaràs. I si no hi arribes, perquè et manca el temps, perquè t'entrebanquen, perquè s'apaga el llum, com deia en Llach, estigues content del que el camí t'haurà ensenyat.

Ah, la Paula també té parella, van voleiant per aquí i per allà, ara estan aquí, ara estan allà, ara no estan enlloc. Deu fer un parell d'anys ja, o un, o tres, la veritat jo per això soc força dolent, ho deixo amb dos que segurament és el més probable. No diré que a vegades no m'hagin fet emprenyar, perquè si ho han fet, però com deia abans procuro viure al dia, i a dia d'avui n'estic molt content de veure que les coses els hi van força bé, almenys a mi m'ho sembla, el que fa uns mesos potser em va semblar un distanciament crec que ha reforçat el que senten, no ho sé, només dic el que em sembla. I aquí ho deixo que d'aquest tema no tinc permís per parlar. De fet no tinc permís per parlar de res de tot això, ni sé si és lícit, ètic o correcte que us posi aquest tema aquí, tampoc m'importa, la veritat.

Per qui encara no s'hagi enterat, la Paula és la meva filla, i la que canta també es la Paula, que se us ha d'explicar tot.