Com bé diu el títol d'aquesta entrada, començant a fer camí. El cas és que he estat quatre dies per la zona i he fet alguna foto, la veritat és que no gaires, però si algunes.
Per què començant? senzill, la meva vida ha canviat des de fa tres mesos i aquest ha estat el punt de partida d'una nova vida. Ens hem separat, i ara, suposo que anirem començant primer a relaxar-nos, i segon a trobar-nos amb nosaltres mateixos. Desprès de vint-i-quatre anys i mig de conviure, bé, menys quatre dies, jo crec que ara ens sorprendrà una mica tot allò que anem trobant pel camí que teníem dins i no sabíem que existia. Així ha estat aquest primer pas del meu nou camí, he vist coses d'algú que crec que un dia vaig ser i que no recordo si va existir. Si va existir realment, espero recuperar-lo.
La veritat és que he caminat bastant, però el que si he fet son mols de kilòmetres en cotxe, moltíssims. He estat a Mont-Roig del Camp, en un apartament, de fet a sopar i dormir, i tant el Delta com el parc natural dels Ports em quedaven prou lluny com per, entre una cosa i altra, fer uns dos cents cinquanta kilòmetres cada dia.
També m'ha servit per saber que a tot arreu els Mercadonas son igual, mateixos productes, mateixa disposició, mateix tipus de personal, mateixa clientela, etc..., mercamateix, però bé, així ha de ser. Com les casernes dels Mossos, sabeu que totes son igual?, jo no ho sé, només m'ho imagino, si ho sabeu del cert, digueu-m'ho us ho agrairé amb un gràcies silenciós.
He pogut pensar en gent que ja no hi és, i en gent que encara hi és, en què dirien o pensarien, sobretot un parell que ja no hi son i que realment han sigut un exemple per mi, i he arribat a la conclusió que m'és igual, perquè no pots començar un nou camí posante pals a la roda tu mateix, no?. Doncs aquests llocs m'han donat la calma suficient per no haver d'estar tot el dia pensant en què pensarà ningú, senzillament m'he tret pressió a mi mateix per poder intentar ser el que m'agradaria ser.
Com feia molt que no escrivia, i tampoc no en tinc gaires ganes, ni vull escriure coses que realment a ningú interessen, que cadascú ja té les seves pròpies cabòries, us deixo unes quantes de les fotos que he anat fent, això si, esperant dins d'aquest nou camí no deixar enrere coses que m'agraden i els darrers mesos he deixat molt de costat, com aquest bloc, la fotografia, el meu llibre, el maniquí, i altres coses que tinc en ment.
CLICKA SOBRE L'IMATGE





joanot molta sort en aquest nou cami, mira de saltar les pedres, d´agafar els bons corriols, que seran els que et portaran alla on vulguis arribar. salut i birres
ResponEliminaÀnims, Joan. Els que hi hem passat sabem que és dur, peró la vida va per on vol, i ara ha decidit donar-te una oportunitat nova de construïr-la. Endavant!
ResponElimina